Estellés i Espriu: aportacions i característiques de la poesia catalana
Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic
Estellés és un escriptor valencià apassionat que basa la seua poesia en la seua biografia i escrivia per necessitat. La seua obra s'emmarca dins del realisme social; per tant, emprant la primera persona, Estellés reflecteix la misèria i la repressió del seu poble, alhora que parla d'amor, sexe, mort i sentiment patriòtic, utilitzant paraules vulgars i obscenes. Ho fa confonent la realitat actual amb la passada per evitar censures. Això es reflecteix en Llibre de meravalles o en Horacianes.
El llenguatge de la seua obra, accessible per a tothom, està forjat sobre la llengua poètica clàssica del segle XV, la llengua de les obres contemporànies i la llengua col·loquial apresa durant la infància. Utilitza l'humor, la ironia i la paròdia, i fa referències a la cultura popular. Però, encara que escriu d'una forma senzilla, ha dignificat i elevat el registre col·loquial valencià al nivell de llengua literària.
Per tot això, Estellés és un poeta popular i molt personal, que ha aconseguit un gran èxit cívic i que s'ha convertit en un símbol del País Valencià. (176)
Característiques de la producció poètica de Salvador Espriu
Salvador Espriu va ser un escriptor realista marcat per la Guerra Civil. Conreà la narrativa, el teatre i la poesia, però es va dedicar especialment a la poesia, on denunciava les injustícies. La seua obra engloba dues fases: el cicle líric, on escriu Cementiri de Sinera, que representa el seu món d'infància, la seua pàtria i el destí de l'home; i el cicle realista, on escriu La pell de brau, que conté poemes compromesos políticament i socialment dins d'un univers molt personal.
Espriu representa la història col·lectiva, i per tant la seua obra és patriòtica. Abandonant la sàtira, crea poemes amb gran riquesa literària que mostren la seua preocupació pel destí de Catalunya, fent èmfasi en el tema de la mort i el més enllà. Escriu basant-se en diverses fonts, com ara les clàssiques o les personals, i ho fa utilitzant ironia, caricatures i descripcions, així com una sintaxi molt complexa. Malgrat això, Espriu vetla per una claredat comunicativa.
Per tot això, Espriu és l'escriptor més famós en llengua catalana, i fins i tot autors com Raimon han cantat els seus poemes.