L'Esteticisme al Modernisme Català: Art per l'Art i Rusiñol

Llengua i literatura2,72 KB

L'Esteticisme i el Modernisme Català

Al costat del grup modernista lligat a la revista L'Avenç, de tendència regeneracionista, que opinava que la modernització i l'europeïtzació de la cultura i la literatura catalanes s'havia d'estendre també a tots els àmbits socials i polítics, existia un grup d'intel·lectuals que plantejava les mateixes idees de renovació, modernització i europeïtzació, però des de plantejaments purament estètics, no socials ni polítics.

Esteticisme vs. Regeneracionisme

Això vol dir que els esteticistes defensaven una renovació només de l'art, sense entrar en consideracions socials. Com a capdavanter d'aquest grup destaca el pintor i autor teatral Santiago Rusiñol.

Els esteticistes, tot i que el seu objectiu bàsic pel que fa a l'art era el mateix que el dels regeneracionistes, consideraven que era necessari renovar la cultura catalana i modernitzar-la en tots els seus aspectes. No obstant això, no es preocupaven de qüestions polítiques ni socials, sinó que es limitaven a treballar pel canvi i la modernització des del punt de vista estètic, d'aquí la denominació d'«esteticistes».

Principis de l'Esteticisme: L'Art per l'Art

Els esteticistes practicaven l'anomenat «art per l'art» (l'art pour l'art). Consideraven que l'art no havia de tenir cap paper social regenerador; senzillament, eren creadors de bellesa. Opinaven que la finalitat de l'art era el gaudi estètic pur.

La Figura de l'Artista Esteticista

Els esteticistes creien que l'artista era un ésser superior i diferent a la resta de la societat perquè vivia dedicat a la creació de la bellesa. Critiquen la societat en què viuen perquè afavoreix la uniformitat, la lletjor i la vulgaritat, mentre que ells defensen:

  • La bellesa i la poesia.
  • La diferència i l'individualisme.
  • El gaudi estètic.

Bohèmia Daurada i Bohèmia Negra

Les actituds i els comportaments del grup modernista esteticista estaven molt lligats al que s'anomena «bohèmia», una forma de vida (de comportar-se, de vestir-se, etc.) pròpia d'aquells artistes que es volien presentar com a creadors de bellesa, que vivien totalment dedicats al seu art i que, per tant, havien de ser diferents de la resta de la societat en tots els aspectes.

Ara bé, els esteticistes, en general, formaven el que s'anomena «Bohèmia Daurada». No podem oblidar que la majoria eren fills de famílies burgeses, amb negocis, que podien donar-los suport econòmic mentre ells es dedicaven exclusivament a la creació artística, per la qual cosa no s'havien de preocupar per qüestions econòmiques.

Descarregar

PDF Word HTML