Estratègia Europea d'Ocupació: Pilars, Polítiques i Objectius

Estratègia Europea d'Ocupació (EEO): Objectius i Polítiques

L'objectiu màxim de l'Estratègia Europea d'Ocupació (EEO) és el creixement econòmic sostenible, la cohesió social i el desenvolupament de la societat del coneixement. La formació en els quatre pilars de l'EEO són fonamentals per assolir aquests objectius:

1. Foment de la capacitat d'adaptació de les empreses i els treballadors als canvis del mercat.
2. Desenvolupament de l'esperit empresarial.
3. Foment de la igualtat d'oportunitats.
4. Millora de l'ocupabilitat dels treballadors.

Evolució i Objectius Clau de l'EEO

Objectius de l'Estratègia de Lisboa (2010)

L'Estratègia de Lisboa tenia com a objectiu principal convertir la Unió Europea en l'economia més dinàmica i competitiva del món l'any 2010. Malauradament, aquest objectiu no es va aconseguir plenament. Els seus subobjectius incloïen:

• Plena ocupació.
• Cohesió social.
• Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I).
• Desenvolupament sostenible (cura del medi ambient, reducció de CO2).

Directrius per a la Creació d'Ocupació (2005-2009)

Les directrius per a la creació d'ocupació del període 2005-2009 incloïen directrius macro i microeconòmiques, així com directrius específiques sobre l'ocupació. Aquestes buscaven la plena ocupació, la millora de la qualitat i productivitat del treball, i una major cohesió social i territorial. Es va promoure una aproximació del treball basada en el cicle vital (amb formació contínua), la modernització dels sistemes de protecció social (reduint les prestacions socials per fer el salari més atractiu), la promoció de la flexseguretat (seguretat per al treballador i flexibilitat per a l'empresari), i la potenciació del creixement de les inversions en capital humà.

Polítiques d'Ocupació: Activació i Tipologies

En base a les polítiques ocupacionals de la UE, les polítiques d'ocupació són la clau de les polítiques socials. Si hi ha plena ocupació, hi ha plena cohesió social. El concepte d'activació vol incorporar la major part de les persones possibles al mercat laboral, fent més difícil poder subsistir fora d'ell. Aquesta estratègia es basa en dues idees principals: la responsabilització individual de la teva situació ocupacional i la gestió del risc (que és individual, en una societat del risc, on l'Estat ens donarà les eines per gestionar el risc en una situació ocupacional incerta). Se suposa que si ens adaptem, podrem trobar un lloc en el mercat laboral. Cal diferenciar entre workfare i activació.

Polítiques Actives vs. Polítiques Passives d'Ocupació

Les polítiques actives d'ocupació són, per exemple, la formació i les subvencions a les empreses, que intenten acostar l'oferta i la demanda de treball. En canvi, les polítiques passives serien les prestacions contributives i les assistencials. Actualment, hi ha una tendència a la reducció progressiva de les polítiques passives i un augment progressiu, tot i que lent, de les actives. Les polítiques actives a Espanya se situen a la mitjana de la UE-27, mentre que la mitjana de la UE-27 està per sota de la mitjana europea general.

Gestió i Despeses de les Polítiques Actives

Distribució de la Despesa en Polítiques Actives (2009) UE-29

La distribució de la despesa en polítiques actives d'ocupació a la UE-29 l'any 2009, de major a menor percentatge, va ser la següent:

• Serveis de mercat de treball: 30%
• Formació: 28,6%
• Incentius de treball: 17,2%
• Inserció de discapacitats: 10,4%
• Creació directa de treball (polítiques que creen ocupació temporal): 8,7%
• Incentius a l'inici de l'activitat laboral: 4,9%
• Rotació i repartiment del treball: 0,3%

Evolució de les Despeses en Polítiques d'Ocupació (2007-2011)

Durant el període 2007-2011, les prestacions per desocupació van augmentar considerablement a causa de l'increment del nombre d'aturats. En contraposició, les polítiques actives no es van incrementar, ja que els empresaris contractaven menys i, per tant, es va gastar menys en aquestes mesures.

Estratègia Europa 2020: Prioritats i Metes

Prioritats de l'Estratègia Europa 2020

L'Estratègia Europa 2020 orienta les polítiques d'ocupació i les polítiques socials a Europa per als propers 10 anys, basant-se en tres prioritats clau:

• Creixement intel·ligent: Una economia basada en el coneixement i la innovació.
• Creixement sostenible: Una economia més verda i competitiva amb una utilització més eficaç dels recursos.
• Creixement integrador: Altes taxes de feina, amb cohesió econòmica, social i territorial.

Objectius Quantificables de l'Estratègia Europa 2020

L'Estratègia Europa 2020 va establir els següents objectius quantificables:

• Nivell d'ocupació: Augmentar el nivell d'ocupació de la població d'entre 20 i 64 anys del 69% al 75%, amb més participació de dones, immigrants i gent gran.
• Inversió en R+D: Inversions del 3% del PIB en Recerca i Desenvolupament (R+D), potenciant la R+D+I.
• Canvi climàtic i energia: Reduir les emissions de l'efecte hivernacle de 1990 en un 30%, augmentar al 20% les energies renovables en el consum final i millorar en un 20% l'eficàcia energètica.
• Educació: Reduir l'abandonament escolar del 15% al 10% i augmentar els titulats superiors del 31% al 40%.
• Pobresa: Reducció en un 25% dels llindars de pobresa.

Per sobre de tots aquests objectius, el control del dèficit (ajust pressupostari) és l'objectiu prioritari de l'EEO.