Estratègies de Producció, PMP i Planificació Capacitat

Estratègia de Caça

L’objectiu principal és ajustar-se a la demanda amb la màxima flexibilitat possible. Aquesta flexibilitat s'acostuma a aconseguir contractant o acomiadant treballadors eventuals quan la demanda augmenta o disminueix, realitzant hores extres o subcontractant una part de la producció. Seguint aquesta estratègia, s’aconsegueix tenir un nivell d’estoc baix, ja que s’intenta fabricar únicament allò que es preveu vendre. Un dels inconvenients, però, és que genera inestabilitat en la producció atès que les variacions en la demanda es tradueixen en variacions en la producció, la qual cosa produeix ineficiència productiva o mal aprofitament dels recursos. D’altra banda, augmenta el nombre d’aturades del procés i en conseqüència els temps improductius. Les empreses més orientades a la demanda, amb una forta estacionalitat, amb una caducitat curta dels seus productes, o fins i tot, amb una forta variabilitat en el comportament dels preus de les matèries primeres i dels productes acabats, i que sovint es queden tècnicament obsolets, acostumen a utilitzar més aquest tipus d’estratègies.

Estratègia d’Anivellament

L’objectiu principal és mantenir constant la producció total durant els diferents períodes, la qual cosa és equivalent a mantenir, més o menys constant, la mà d’obra directa. Treballar amb un nivell de producció constant permet incrementar la productivitat, la qualitat i aconseguir millors condicions dels proveïdors. Si podem planificar una producció constant durant un període llarg de temps (de 6 a 12 mesos), podrem planificar molt millor els subministraments dels proveïdors i les condicions de compra seran millors, ja que ens podem comprometre amb un subministrament regular. Un dels inconvenients, però, és que s'adapta poc a la demanda i, per tant, el procés esdevé poc flexible i, a més, en èpoques de demanda baixa, els estocs acostumen a ser força elevats. Les empreses que opten per l’anivellament acostumen a tenir una demanda força estable i contínua en el temps, el cost de gestió i manteniment dels inventaris no supera el cost dels temps improductius, els productes són fàcilment emmagatzemables durant un període considerable de temps i, fins i tot, el cost de servir amb retard una comanda pot ser força alt.

Estratègies Mixtes

Les estratègies mixtes s'obtenen com a combinació de les estratègies de caça i d’anivellament. L’objectiu és poder aprofitar els avantatges de les dues estratègies: flexibilitat i estocs baixos (de les de caça), i productivitat i millor gestió de compres (de les d’anivellament). El principal problema és que tindrem moltes possibilitats de combinar-les i, per tant, tindrem molts PAP alternatius. Cal, doncs, avaluar-los considerant el cost i el nivell de servei de cadascun, encara que de forma general, podem dir que millorar el servei suposa, habitualment, incrementar el cost.

Programa Mestre de Producció (PMP)

Podem definir Programa Mestre de Producció (PMP) com un pla de producció detallat que estableix quants productes finals es produiran (tipus i quantitat) i en quins períodes de temps.

Característiques del PMP

1. Esdevé una eina fonamental per a la direcció de la producció.
2. Parteix d’un procés de concreció del PAP o desagregació de les famílies de productes en productes concrets.
3. Permet desenvolupar el pla aproximat de capacitat que verificarà la viabilitat del PMP i del PAP.
4. L’horitzó temporal de planificació se situa entre uns quants dies i diverses setmanes.
5. Períodes de temps (unitats temporals de planificació): setmanes o dies.
6. S'ha de realitzar una actualització contínua (en funció, sobretot, de les variacions de la demanda).

Objectius del PMP

1. Satisfer les necessitats de producció del PAP.
2. Evitar retards en el servei als clients.
3. Aconseguir-ho amb el menor cost possible.

Planificació de la Capacitat

De forma paral·lela a la planificació i programació de la producció, haurem de realitzar la planificació de la capacitat, traduint els plans de producció en termes de capacitat necessària i comparant-la amb la capacitat disponible calculada a partir de l’estructura existent (maquinària, treballadors, torns, dies laborables, etc.). El seu objectiu principal és la determinació de les necessitats de capacitat (càrrega necessària) per dur a terme els plans i programes de producció.

D'altra banda, definim:

• Capacitat Dissenyada com el volum d’output objectiu pel qual va ser “dissenyada” la capacitat. Per tant, seria un output màxim que es podria obtenir en condicions ideals.
• Capacitat Demostrada és el volum d’output obtingut en períodes anteriors. És, per tant, un conjunt de dades històriques recollides i acumulades. El problema és, però, que aquest volum es podria haver obtingut en condicions d’ineficiència o en condicions de producció diferents de les actuals i, per tant, les dades serien poc fiables i representatives.
• Capacitat Màxima és el volum d’output que es podria obtenir en condicions normals de fabricació més la capacitat que obtindríem pel fet d’utilitzar totes les possibles mesures d’ajustament transitori. En aquest cas, hem de considerar que aquestes mesures “extraordinàries” no es poden mantenir de forma permanent, ja que reduirien la productivitat del treball i els beneficis.

Com ja hem comentat anteriorment, podem mesurar la capacitat disponible des del punt de vista de l’input o des de l’output, tot i que normalment la mesurarem a partir de l’output (p. ex.: núm. de cotxes/dia, núm. de botelles/setmana, etc.).

Factors que Afecten la Capacitat

A l’hora de mesurar la capacitat, ens trobem amb diversos factors que en distorsionen el càlcul:

• Les avaries, el manteniment de la maquinària, aturades tècniques, cansament, descansos, etc.
• D’altra banda, el procés d’aprenentatge dels treballadors nous (rotació de personal, jubilacions), envelliment del personal, etc.

La presència d’aquests elements augmenta o redueix la capacitat disponible real, per la qual cosa haurem d’aplicar dos factors de correcció.

Factor d’Utilització

El factor d’utilització recull les pèrdues de temps degudes a elements propis del funcionament normal del procés (com les avaries o la fatiga dels treballadors) que redueixen la capacitat disponible real.

Factor d’Eficiència

El factor d’eficiència recull la disminució de capacitat pel fet de no haver assolit l’aprenentatge suficient (corba d’aprenentatge) o l’habilitat necessària. Se situarà entre 0 i 1 (0 < e < 1).