Estratificació Social, Classes i Interseccionalitat: Anàlisi de les Desigualtats

Grups Socials, Organització i Desigualtats

Estructura Social

Estructura Social: Disposició de rols i estatus que trobem en les societats i en les institucions socials que segueix un patró i que és relativament estable. La noció d'estructura social indica la forma en la qual les societats i les seves institucions mostren patrons d'organització, activitat i interacció social previsibles. Les estructures socials són inseparables de les normes culturals que conformen la interacció social.

Per a Entendre l'Estratificació Social

Les institucions proporcionen mecanismes i maneres de fer mitjançant les quals la conducta humana passa a ser modelada, pautada i es veu obligada a anar per uns canals o a seguir unes pautes que la societat considera desitjables, configurant fins i tot les nostres expectatives.

Estratificació Social: Condició prèvia: Diferenciació social. Individus amb diferents qualitats i papers socials (ex. sexe, agilitat).

Desigualtat Social: Condició per la qual les persones tenen un accés desigual als recursos, serveis i posicions que la societat valora. Les desigualtats s'han institucionalitzat o consolidat. Existeix un sistema de relacions socials que determina qui aconsegueix què i per què.

L'estratificació significa que tota societat té un sistema de jerarquització, de classificació, de graduació de les desigualtats, en definitiva.

Factors Determinants de la Posició Social

Segons Berger (p. 101), els factors que determinen la posició social d'un individu són:

1. Poder: Basat en el poder militar, burocràtic o polític.
2. Privilegis: Desigualtat d'influència econòmica i recompenses materials.
3. Prestigi: Desigualtat d'estatus o honor.

El tipus d'estratificació fonamental en la societat contemporània és el sistema de classes, un tipus d'estratificació en el qual la posició general de l'individu en la societat ve fonamentalment determinada per criteris econòmics. Sol haver-hi una notable mobilitat social.

Els sociòlegs parlem d'estratificació social per a descriure les desigualtats que existeixen entre individus o grups en les societats humanes. Podríem dir que les societats es componen d'estrats jerarquitzats i que els més afavorits estan a dalt i els menys privilegiats a baix.

Quatre Tipus d'Estratificació Històrica

• Esclavitud
• Casta
• Estament
• Classe

Teories Clàssiques de les Classes Socials

Karl Marx (1818–1883): Classes Socials

Burgesia o capitalistes

Els qui posseeixen els mitjans de producció.

Proletariat

Els qui es guanyen la vida venent la seva força de treball.

Max Weber (1864–1920): Estratificació

Weber va dividir l'estratificació en tres dimensions:

• Classe social (propietat, titulació, etc.)
• Estatus (reputació o prestigi) (posterior divisió entre treballadors 'coll blau' i 'coll blanc')
• Partit (poder grupal)

Estructura de Classes Contemporània

S'accepta l'existència de classe alta, mitjana i obrera:

Classe Alta

• Possessió de considerables propietats.
• Amb divisió d'estatus.

Classe Mitjana

• Ocupacions molt diferents.
• Antiga classe mitjana: petits negocis, propietaris de comerços, pagesos.
• Classe mitjana alta: ocupacions de gestió i professionals.
• Classe mitjana baixa: heterogeni (oficinistes, mestres, informàtics).

Classe Obrera i Infraclasse

• Ocupacions manuals. Importància del nivell de qualificació.
• Dins d'aquesta classe es troba la Infraclasse.

Estructura Social i Sistema de Desigualtats

Interseccionalitat: Gènere, Ètnia i Classe

Kimberlé Crenshaw (1959): La Interseccionalitat

La interseccionalitat és l'estudi de les identitats socials solapades o intersecades i els seus respectius sistemes d'opressió, dominació o discriminació. La teoria suggereix i examina com diverses categories biològiques, socials i culturals interaccionen en múltiples i sovint simultanis nivells. Aquestes categories inclouen:

• Gènere
• Ètnia
• Classe
• Discapacitat
• Orientació sexual
• Religió
• Edat
• Nacionalitat, entre altres eixos d'identitat.

La teoria proposa que hem de pensar en cada element o tret d'una persona com unit de manera inextricable amb tots els altres elements, per a poder comprendre de forma completa la pròpia identitat. Aquest marc pot usar-se per a comprendre com ocorre la desigualtat social.

Els orígens de la interseccionalitat es remunten a la dècada dels 70 als Estats Units, quan el feminisme negre i chicano fa visibles els efectes simultanis de discriminació que poden generar-se entorn de la raça, el gènere i la classe social.

La discriminació no està composta per experiències independents; es requereix un marc teòric que evidenciï les “experiències interseccionals” d'opressió amb l'objectiu de convertir-les en reivindicacions que generin transformació.

Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Repensar la discriminació des de les diverses i plurals formes que viuen els grups i les persones oprimides.

L'ONU defineix el terme interseccionalitat com les conseqüències estructurals i dinàmiques de la interacció entre dues o més formes de discriminació o sistemes de subordinació. En particular, a les formes en les quals el racisme, el patriarcat, les desigualtats econòmiques i altres factors discriminatoris contribueixen a crear capes de desigualtat que estructuren les posicions d'homes i dones, ètnies i altres col·lectius.

La Plataforma d'Acció de Pequín reconeix aquesta interseccionalitat declarant que “moltes dones fan front a altres barreres, a més de les de gènere, a causa de diferents factors que sovint les aïllen o les marginen. Veuen negats els seus drets humans així com l'accés a l'educació i formació vocacional, treball, habitatge i autosuficiència econòmica; i són excloses dels processos de presa de decisions.”

Nira Yuval Davis (1943): Enfocament Teòric

• Des de la teoria de l'estratificació social planteja que la interseccionalitat és la manera més adequada per a entendre l'estructura social.
• Necessitat de relacionar els enfocaments intracategorial i intercategorial.
• L'anàlisi es basarà en les categories preponderants en el moment social i històric, però gènere, ètnia i classe sempre estan presents.
• Intersectionality and Feminist Politics.

Eixos de Desigualtat Social

Els eixos de desigualtat són el complement dels criteris de distinció en l'estratificació social. No només existeix la desigualtat de classe, sinó que de manera aïllada o en la interrelació hi ha altres eixos que produeixen posicions desiguals en l'accés als recursos. Aquests eixos són, per exemple:

• Desigualtat per gènere: A partir de la construcció social dels rols masculins/femenins, trobem que a tots dos gèneres se'ls atribueix una sèrie de característiques que comporten divisió sexual del treball.
• Desigualtat per edat: Les desigualtats per edat són produïdes per inactivitat laboral. Aquest fet és canviant segons el moment històric i el context sociocultural.
• Desigualtat per ètnia (religió o cultura): Els membres dels grups ètnics es veuen a si mateixos culturalment diferents a altres grups de la societat i són percebuts pels altres d'igual manera. Les distincions ètniques no són neutrals, ja que estan associades a formes de desigualtat econòmica o de poder.
• Altres eixos rellevants: Classe social, Nivell educatiu, Estatus legal, Ciutadania, Orientació sexual, Discapacitat.