Poder legislatiu i judicial a Espanya: funcions del Congrés, Senat i tribunals

Resum

El document explica la inviolabilitat i la immunitat parlamentàries, la iniciativa legislativa i el paper del Senat com a cambra de representació territorial. També descriu el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, amb la seva composició i competències. És un bon recurs per entendre com funciona el poder legislatiu i judicial espanyol.

Punts clau

La inviolabilitat parlamentària protegeix els parlamentaris pelles opinions expressades en els seus discursos davant les Corts.
La immunitat parlamentària impedeix detenir o processar un parlamentari sense autorització prèvia de la cambra, llevat de delicte flagrant.
La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat; la iniciativa popular requereix un mínim de 500.000 signatures acreditades.
El Senat és la cambra de representació territorial i comparteix la funció legislativa, però el Congrés pot rebutjar les seves esmenes.
El Tribunal Suprem té seu a Madrid i és el tribunal superior en tots els ordres jurisdiccionals, llevat de garanties i drets fonamentals.
El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució i està format per 12 membres nomenats pel Rei.

Posa't a prova

Les Corts Generals i el Poder Legislatiu

Els diputats i els senadors estan protegits per la inviolabilitat i la immunitat parlamentària.

Inviolabilitat Parlamentària

És un dret en virtut del qual els parlamentaris no poden ser objecte de control, repressió o enjudiciament per les opinions expressades en els seus discursos davant les Corts.

Immunitat Parlamentària

És el dret dels parlamentaris de no ser detinguts ni processats, llevat del cas en què se’ls sorprengui en la realització d’un delicte flagrant. Els membres de les Corts no podran ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la cambra corresponent (el suplicatori).

Procediment d'Elaboració de les Lleis

La Iniciativa Legislativa

La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat. Aquesta iniciativa popular requerirà un mínim de 500.000 signatures acreditades. Malgrat això, aquesta iniciativa no pot incidir en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional, ni tampoc en allò que fa referència a la prerrogativa de gràcia.

El Senat: Cambra de Representació Territorial

El Senat és la cambra de representació territorial. Comparteix la funció legislativa, per bé que el Congrés pot rebutjar les esmenes introduïdes pel Senat.

El Tribunal Suprem

Amb seu a Madrid, és un òrgan jurisdiccional únic a Espanya, amb jurisdicció en tot el territori nacional. És el tribunal superior en tots els ordres (civil, penal, laboral, militar i contenciós administratiu), llevat del que disposi en matèria de garanties i drets fonamentals, la competència dels quals correspon al Tribunal Constitucional.

S’ocupa, entre altres qüestions, de:

Decidir els recursos de cassació, revisió i altres mesures extraordinàries.
Enjudiciament d’alts membres dels òrgans de l’Estat.
Processos d'il·legalització d’òrgans polítics.

El Tribunal Constitucional

És l'intèrpret suprem de la Constitució. És independent dels altres òrgans constitucionals i només està sotmès a la Constitució i a la seva llei orgànica. És únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori nacional.

Aquest tribunal es compon per 12 membres nomenats pel Rei, distribuïts de la següent manera:

4 a proposta del Congrés per majoria de tres cinquens dels seus membres.
4 a proposta del Senat, amb una majoria idèntica.
2 a proposta del Govern.
2 a proposta del Consell General del Poder Judicial.

Preguntes freqüents

Què és la immunitat parlamentària?

És el dret dels parlamentaris de no ser detinguts ni processats, llevat que se'ls sorprengui cometent un delicte flagrant. Per inculpar-los o processar-los cal l'autorització prèvia de la cambra corresponent, el suplicatori.

Quantes signatures calen per a una iniciativa legislativa popular?

El text indica que cal un mínim de 500.000 signatures acreditades. Aquesta iniciativa no pot afectar matèries de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional, ni la prerrogativa de gràcia.

Qui nomena els membres del Tribunal Constitucional?

Els 12 membres són nomenats pel Rei, a proposta del Congrés (4), del Senat (4), del Govern (2) i del Consell General del Poder Judicial (2).