Estructura Interna de la Terra i Tectònica de Plaques
L'Estudi de l'Interior Terrestre
Mètodes Directes
S'estudien les roques que procedeixen de l'interior de la Terra, obtingudes a través de perforacions petrolieres o mineres.
Mètodes Indirectes
S'utilitzen dades de l'interior terrestre proporcionades per diferents tipus d'estudis.
Mètode Sísmic
És un mètode indirecte de l'estudi de l'interior de la Terra basat en la investigació de les ones sísmiques.
Models Estàtic i Dinàmic de l'Interior Terrestre
Expliquen l'estructura del nostre planeta: estàtic o geoquímic i dinàmic.
La Calor Interna de la Terra
Augmenta d'1 ºC per cada 30 m de profunditat.
Origen de la Calor Interna de la Terra
Els planetes es van formar al mateix temps que el Sol, a partir de la contracció d'una immensa quantitat de gas i pols estel·lar, i es van anar calfant. La transmissió d'aquesta calor és molt lenta i encara hui aquesta calor continua fluint.
La calor de la Terra procedeix dels elements radioactius localitzats en les capes profundes de la Terra.
L'Activitat Interna de la Terra
La calor interna terrestre es transmet a l'exterior molt lentament a través de corrents de convecció.
Els corrents de convecció es formen quan la calor del nucli calfa els materials del mantell inferior, que ascendeixen en calfar-se i perdre densitat. En ascendir, desplacen els materials que es troben damunt, més freds, que descendeixen i creen aquests corrents circulars.
La Deriva Continental
Alfred Wegener, a principis del segle XX, va afirmar que els continents no sempre han tingut la distribució que tenen hui en dia, sinó que va haver-hi un temps en què estaven reunits en un supercontinent que es va fracturar, anomenat Pangea.
Proves de la Deriva Continental
- Proves geogràfiques: Wegener va observar que la costa occidental d'Àfrica coincidia amb l'oriental d'Amèrica del Sud. Va observar que podia reunir uns quants continents, com Europa i Amèrica.
- Proves paleontològiques: L'evolució de molts grups d'animals i vegetals s'explica només si es considera que els continents van estar units en el passat.
- Proves geològiques: Moltes formacions geològiques, com les cadenes muntanyoses d'Europa i Amèrica del Nord, estan repartides de forma simètrica a un i altre costat de l'oceà.
- Proves paleoclimàtiques: Els sediments de l'Antàrtida mostren que en el que hui és un continent de gel, es troben fòssils d'animals que actualment viuen en els tròpics.
Tectònica de Plaques
La tectònica de plaques és una teoria que afirma que la litosfera no és una estructura contínua, sinó que està dividida en fragments anomenats plaques litosfèriques.
Tipus de Límits de Plaques
- Límits constructius o divergents: Són les dorsals oceàniques. Representen els llocs on es construeix litosfera, amb activitat volcànica molt intensa.
- Límits destructius o convergents: Són les zones de subducció. Representen els llocs on es destrueix litosfera. Ací són freqüents els terratrèmols i l'activitat volcànica.
- Límits passius o de fricció: Són zones on les plaques llisquen horitzontalment. No hi ha creació ni destrucció de litosfera.