Estructura i Localització Industrial 1855-1975: Factors Clau
L'Estructura Industrial (1855-1975)
Durant el període 1855-1975, l'estructura industrial es va caracteritzar pels següents trets:
Pes en el PIB i l'Ocupació
El pes de la indústria va créixer tant en el Producte Interior Brut (PIB) com en l'ocupació total.
Qualificació de la Mà d'Obra
La mà d'obra industrial era predominantment poc qualificada.
Contrastos Empresarials i Industrials
Les empreses i indústries presentaven forts contrastos:
- Les petites empreses: Eren majoritàries, amb un baix nivell d'inversió, tecnologia i competitivitat.
- Les grans empreses: Eren majoritàriament estatals, corresponents a sectors bàsics o filials d'empreses multinacionals.
Tecnologia i Dependència Externa
La tecnologia era poc avançada i la dependència externa era alta:
- L'Arrendament Tecnològic: Motivat per l'escassa inversió en tecnologia pròpia.
- La Dependència Externa Triple: Tecnològica, financera i energètica.
Orientació de la Indústria
L'orientació predominant de la indústria va ser el mercat interior, a causa de la falta de competitivitat externa.
La Localització Industrial (1855-1975)
Factors Clàssics de Localització Industrial
Els factors que van determinar la ubicació de les indústries es divideixen en físics i humans:
Factors Físics
- Proximitat a les matèries primeres (ferro, aliments).
- Proximitat a les fonts d'energia (conques de carbó, rius).
- Existència d'emplaçaments favorables per accedir als productes i distribuir-los (ports).
Factors Humans
- Proximitat a un mercat de consum ampli, que assegura rendibilitat i propicia les economies d'escala.
- La mà d'obra (quantitat, preparació, productivitat, conflictivitat).
- Sistemes de transport eficaços.
- Capital disponible.
- Disponibilitat de serveis, infraestructures i equipaments.
- Una política industrial favorable i factors psicològics que influeixen en l'empresariat.
Tendència a la Concentració Industrial (1855-1975)
Durant aquest període, les indústries van tendir a concentrar-se a causa de les economies externes o els avantatges proporcionats per la concentració: facilitats per a l'abastiment, el transport i la mà d'obra. Aquests avantatges van atreure les empreses, formant grans aglomeracions urbanoindustrials.
Els Emplaçaments Industrials
Àrees Pròximes a Recursos i Ports
Les àrees pròximes a les matèries primeres, a les fonts d'energia o als ports van atreure les indústries bàsiques. Així:
- Les mines de carbó i de ferro van atraure les indústries siderúrgica, mecànica i química.
- Es van instal·lar als ports indústries que funcionaven amb fonts d'energia importades (carbó o hidrocarburs) i indústries relacionades amb el mar.
- També es van ubicar indústries al costat dels rius i en muntanyes.
La majoria d'aquestes ubicacions causaven un fort impacte mediambiental.
Les Ciutats i Polígons Industrials
A les ciutats es van instal·lar indústries de consum, inicialment en tallers situats a l'interior i a la perifèria. Primer en assentaments espontanis i, des de la dècada de 1950, en polígons industrials, que eren espais urbanitzats dotats de les infraestructures necessàries.