Estructura Política d'Espanya: Senat, Govern i Poder Judicial
El Senat: La Cambra Alta del Poder Legislatiu
El Senat, o cambra alta, està format per un nombre variable de membres que s'escullen per mitjà d'un sistema mixt:
- Elecció directa (208 senadors): La ciutadania escull per elecció directa de llistes obertes 208 senadors (4 per cada província, excepte les Balears, Canàries, Ceuta i Melilla).
- Elecció indirecta: Els parlaments de les diferents comunitats autònomes escullen un nombre de senadors variable (un inicial i un per cada milió d'habitants).
Tots dos s'escullen cada 4 anys o abans si el president ho decideix.
El Govern: Exercici del Poder Executiu
El Govern exerceix el poder executiu. Dirigeix la política exterior i interior i s'encarrega de l'administració de l'Estat.
Està format pel president, escollit de forma indirecta pel Congrés dels Diputats, i per un nombre variable de ministres, els quals es reuneixen generalment un cop per setmana al Consell de Ministres.
Tribunals de Justícia: El Poder Judicial
Els Tribunals de Justícia exerceixen el poder judicial.
Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
És el màxim òrgan de govern del Poder Judicial, format per 20 membres nomenats pel Rei a proposta del Congrés dels Diputats i del Senat, i pel Tribunal Suprem.
El Tribunal Constitucional
Ha de vetllar perquè totes les actuacions dels ciutadans i de les institucions s'ajustin al que estableix la Constitució, així com dirimir conflictes de competències entre diferents comunitats autònomes. Està format per 12 membres.
Estatut d'Autonomia de Catalunya
És la llei que regula els aspectes fonamentals relacionats amb l'autogovern català. Va ser aprovat el 2006 en substitució del que hi havia des de la Transició, aprovat el 1979.
La Generalitat és el sistema d'institucions en què s'organitza políticament Catalunya.
Organització Territorial de Catalunya
Catalunya està organitzada segons dos grans sistemes:
Províncies
És el sistema de l'Estat establert per la Constitució espanyola. N'hi ha 4: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Cada província té la seva Diputació.
Comarques i Vegueries
És un sistema propi establert pel Parlament de Catalunya. Al capdavant de cada comarca hi ha un Consell Comarcal, els membres del qual són escollits entre els regidors dels ajuntaments de la comarca.
Les comarques s'agrupen en vegueries, una divisió administrativa actualment poc desenvolupada.