Etapes del Desenvolupament del Llenguatge Infantil

Etapa de llenguatge no combinatori

En general, es considera que l’inici de les primeres paraules es produeix quan l’infant utilitza d’una forma conscient un terme lingüístic de manera estable i en diferents situacions per referir-se a un element concret.

• L’articulació de les paraules:
  • Substitució: se substitueixen els fonemes més difícils per d’altres de més fàcils. Ex: /puta/ en lloc de fruita.
  • Assimilació: s’assimilen fonemes. Ex: /mine/ en lloc de vine.
  • Omissió: s’ometen alguns sons. Ex: /awa/ o /aba/ en lloc d’aigua.
  • Reduplicació: es repeteixen síl·labes que es pronuncien amb més facilitat. Ex: /ollelles/ en lloc d’orelles.
  • Escurçament: la simplificació es du a terme abreujant la paraula. Ex: /met/ en lloc de xumet.

El significat de les paraules: L’acomoden a la seva manera de veure el món.

• Suprageneralització: L’infant aplica una etiqueta verbal a un conjunt de referents més ampli del que correspon. Ex: /papa/ per designar el propi pare i altres homes.
• Subgeneralització: Es produeix quan l’infant utilitza un terme per designar uns elements específics en un context determinat. Ex: /bupbup/ per referir-se al seu gos i no a cap altre.

La intencionalitat de les paraules:

• → Referencial (per designar objectes).
• → Expressiva (per manifestar desitjos).

Etapa de llenguatge combinatori

Es divideix en tres subetapes:

• ► Comença a unir paraules soltes.
• ► Crea les primeres frases.
• ► Inicia el seu camí cap al llenguatge adult.

FASE 1. La unió de paraules soltes (Cap als dos anys):

Llenguatge telegràfic: l’última paraula és la més important.

FASE 2. La construcció de les primeres frases:

L’ús de morfemes i flexions:

• ► Les terminacions del plural; participi o gerundi.
• ► Algunes preposicions.
• ► Articles.
• ► Verbs auxiliars.

FASE 3. Cap al llenguatge adult:

Dels tres als sis anys:

• ► Fonètica.
• ► Ampliació dels seus punts de vista. Utilitza els temps verbals.
• ► Distribució del temps. En present, passat i futur.
• ► Capacitat de distingir el temps real de l’irreal.

El bagul del buf

És un conjunt d’activitats de respiració relacionades amb el buf a fi de millorar la qualitat i la quantitat respiratòria dels nens.

El bilingüisme

Es refereix a la capacitat d’utilitzar dues llengües alternadament.

La disglòssia

Defineix la coexistència desequilibrada de dues llengües, perquè una gaudeix de més prestigi social.