Ètica i Dilemes Ètics en Treball Social
L’utilitarisme normatiu ideal
El defensen Downie i Telfer (1980) es basa en el respecte envers les persones. Neix de la fusió de l’ètica kantiana i la utilitarista, davant el buit deixat per aquestes dues ètiques basades en plantejaments teòrics idealitzats de moralitat: la seva aplicabilitat en les situacions quotidianes. Tant l’ètica kantiana com la utilitarista han estat definides, des de sectors crítics feministes i afroamericans, com a ètica de la justícia, perquè es fonamenta en un sistema de drets i deures individuals i uns principis morals abstractes, la imparcialitat i la racionalitat.
Ètiques radicals
Seguint a Marx, la moral no és res més que una il·lusió burgesa pel control i la dominació i, destaca la necessitat d’una praxis, és a dir una acció compromesa en la qual es va palesa la inseparabilitat entre coneixements, valors i capacitats. Entén que el paper del treballador social hauria de ser d’agent de canvi, és a dir, desenvolupar la consciència dels usuaris per estimular l’acció col·lectiva a favor del canvi social: treball social radical.
DIFERENCIAR
Qüestions ètiques
Hi ha un contingut ètic –per la marca de context de la nostra professió i de l’organització política- tècnica en la que es desenvolupa- però no representa cap dilema.
Problemes ètics
Quan ens trobem davant d’una decisió moral difícil.
Dilema ètic
És una elecció entre dues alternatives igualment inadequades en relació al benestar humà. Per tant, la tria, no minimitza l’impacte de la decisió.
MODEL BIOÈTIC
Beauchamp i Childress adapten el model bioètic mèdic al treball social. Es tracta d’un model deductiu que es fonamenta en:
- Teoria ètica:
- Ètica kantiana: deontològica, basada en el deure moral que considera les accions correctes per se independentment de les conseqüències que puguin tenir.
- Ètica utilitarista: teleològica, basada en les finalitats i conseqüències de les accions. “Es tracta d’una teoria que busca promoure el benestar social, a més de jutjar les accions segons el tipus de conseqüències que provoquen.” (Úriz, 2004, 8).
- Principis –ús d’un codi moral
- Beneficència: recerca del benestar de l’usuari.
- No-maleficència: evitar causar danys i perjudicis.
- Autonomia: respecte per les decisions dels usuaris.
- Justícia: garantir la distribució justa de beneficis, costos i riscos en la decisió.
- Regles: són un nivell més de concreció.
- Substantives: confidencialitat, veracitat, intimitat, consentiment informat,...
- D’autoritat: qui té l’autoritat per poder dur a terme accions.
- Procedimentals: de circuit i protocols a seguir.
- Judicis particulars: Es prendrà la decisió en cada cas, basada en les regles que estan legitimades per uns principis, que són l’expressió racional d’una teoria ètica.
CODI DEONTOLÒGIC TS
Els OBJECTIUS a assolir per un codi en TS es situen en:
- Legitimar la finalitat del TS com activitat professional reconeguda.
- Potenciar els valors, els principis i les normes fonamentals que guien la conducta dels professionals i que constituirien el “ideal” de la professió i.
- Atendre les àrees problemàtiques que poden aparèixer a l’exercici de la professió i alguns possibles mètodes de decisió per tal de poder afrontar-les.
CONFIDENCIALITAT
És la necessitat de protecció de les persones, a que no siguin revelades informacions que ens han estat confiades. L’OBJECTE de la confidencialitat és definit pel subjecte actiu de la confidencialitat, de la pròpia persona i passa per:
- Informar a les persones dels límits i extensió de la confidència en relació a les informacions revelades més les informacions privades conegudes i la dels equips que intervenen.
- Entendre que en el treball en equip, el secret és compartit.
SECRET PROFESSIONAL
Tots assenyalen la rellevància del secret professional i del respecte a la intimitat, de vetllar pel manteniment i increment de la competència, la eficàcia, la responsabilitat i la independència professional, i d’assegurar que no han de primar els interessos personals. La seva obligació principal és posar els seus coneixements teòrics i habilitats tècniques al servei dels seus usuaris i de la societat en general.
El consentiment informat
El treballador social té l’obligació que l’usuari tingui tota la informació necessària perquè pugui decidir, però sovint, hi ha usuaris als quals se’ls fa difícil entendre totes les implicacions i conseqüències de les tries que ha de fer.