Etnocentrisme, Relativisme Cultural i Interculturalisme
Bigger, exciting, easier, traditional, numerous, unexperienced, unfortunately, threatening, evidence. -on, from, most, made, which, well, to, -, per, had, too.
Gave, make, putting, came/-/-/take/-/came, had, taken, made, getting.
Have been living here since/ months last time i've been /prefer eating food than cooking, would rather go to the/ we arrived late / on the point of breaking
1. Etnocentrisme: actitud que tenen els que jutgen i valoren la cultura d’altres grups des de criteris o creences de la pròpia criticant i menyspreant els elements culturals diferents. Constitueix la base de fenòmens com l’imperialisme o la colonització. Racisme: defensa l’existència de races humanes superiors i inferiors. Xenofòbia: menyspreu i rebuig envers el que és estranger, diferent o estrany. És una actitud emocional causada per la ignorància. 2. Relativisme cultural: Qualsevol cultura té un valor ella mateixa, i no es poden comparar o avaluar. Excusa per a la passivitat i la inacció. 3. Interculturalisme i diàleg: la pluralitat com a fet enriquidor. Aposta per la tolerància i el diàleg.
Darwin defensava que les espècies provenen de transformacions continuades, és a dir, hereditàries, la selecció natural és el principi explicatiu de l'evolució, i que l'ésser humà procedeix dels primats. Els individus més dotats són els que sobreviuen com les girafes amb el seu llarg coll o els elefants amb la trompa per poder agafar l'aigua, però en canvi els altres són els que no sobreviuen. La combinació de la teoria de la selecció natural i les doctrines mutacionistes és la base de les teories sintètiques i les neodarwinistes que complementen els nostres coneixements.
La cultura és el conjunt d’informacions adquirides per aprenentatge social, i que utilitza com a base el llenguatge. Les espècies s’adapten per selecció natural, però l’ésser humà ho fa modificant el medi, això vol dir, culturalment; la cultura té un valor adaptatiu. Podem dir que la bioevolució dóna pas a la tecnoevolució
Ha estat un revulsiu en les Ciències humanes. Ha posat en evidència les motivacions inconscients, personals i emotives de la nostra conducta. Suposa una culminació de l’obra de Darwin, ja que torna a l’ésser humà al seu lloc natural. Fa una crítica als tabús psicològics i socials de la nostra civilització. Acaba amb la dicotomia de la psicologia tradicional de cos i ànima. Ha tingut un èxit notable, encara que la seva cientificitat i els seus resultats a nivell terapèutic siguin dubtosos. Ha tingut una influència notable en el món artístic (art, literatura, cinema ...) Una crítica és l’oblit dels condicionaments històrics, socials i culturals de les conductes i la seva explicació des d’una perspectiva massa biologicista. La psicoanàlisi és un conjunt d’hipòtesis explicatives, algunes no demostrades, d’altres indemostrables, però amb una gran influència sobre la cultura contemporània.
Fórmules: CTM: p·Q(cost)kfu+k·N(comanda)+c·[Es+q/2(magatzem) q*= 2·Q·K/C