L'Europa de l'Absolutisme i la Revolució Científica al segle XVII
L'EUROPA DE L'ABSOLUTISME
La Guerra dels Trenta Anys va acabar amb la Pau de Westfàlia, marcant una profunda recomposició del mapa polític europeu. Durant el segle XVII, es va consolidar el predomini dels Estats nació i de les monarquies absolutes, alhora que es produïa l'enfonsament de les formes de poder supranacionals. Es va proclamar la llibertat religiosa per a cada Estat, consolidant-se les esglésies nacionals (luterana, calvinista i anglicana), mentre que els països del sud d'Europa van romandre majoritàriament catòlics.
CARACTERÍSTIQUES DE LES MONARQUIES ABSOLUTES
En les monarquies absolutes, l'autoritat del monarca provenia de Déu, i en nom de Déu exercia el poder. Ell era la llei, l'autoritat màxima del govern i el cap de la justícia, dirigint la política interior i exterior. Per a governar, es recolzava en ministres, consells i secretaris, així com en un gran nombre de funcionaris. Tanmateix, el poder reial estava restringit per la llei divina i pel dret natural (tradició).
L'ART DEL SEGLE XVII: EL BARROC
El Barroc és un estil artístic que abasta tot el segle XVII i part del XVIII. Es caracteritza per la irregularitat i la complexitat, constituint una resposta estètica. El protestantisme va ser contrarestat per un catolicisme combatiu, disposat a defensar els dogmes establerts pel Concili de Trento (Contrareforma). L'Església Catòlica es va convertir en la principal compradora d'obres d'art, i les esglésies presenten una decoració fastuosa. En els països protestants, es van encarregar obres d'art per a la nova burgesia, reflectint un sentiment més intimista i quotidià. El Barroc va proposar moviment, llum, color i realisme.
L'ARQUITECTURA I L'ESCULTURA BARROCA
La nota essencial en l'arquitectura barroca era la llibertat amb què es tractaven les formes, donant a les obres un gran moviment i incorporant formes el·líptiques que creaven efectes de llum i ombra. Roma va ser la ciutat del Barroc per excel·lència, amb destacats artistes com Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini. També es van edificar obres civils per arquitectes com Le Vau, Mansart i Le Nôtre.
En escultura, l'objectiu era utilitzar línies corbes i obliques per produir un efecte d'equilibri inestable, com si els personatges haguessin estat capturats en un moment fugaç de l'acció. La roba hi juga un paper important. La gran aspiració va ser el naturalisme, amb la missió de commoure l'espectador. La figura més representativa va ser Bernini, amb obres com el Bust de Costanza Buonarelli i els sepulcres d'Urbà VIII i Alexandre VII.
LA PINTURA BARROCA
La pintura barroca es caracteritza pel triomf del color sobre el dibuix, la preocupació per la llum (amb tècniques com el clarobscur), el realisme i la recerca del moviment. La pintura barroca va assolir un gran desenvolupament a Itàlia, amb Michelangelo Caravaggio com a iniciador, introduint jocs de contrastos lumínics. L'expansió per Europa va donar lloc a dues escoles principals:
- Pintura flamenca: El representant principal va ser Peter Paul Rubens, qui va pintar tot tipus de temes: escènics, mitològics i religiosos.
- Pintura holandesa: Es va desenvolupar una escola d'estil naturalista, especialment preocupada pel tractament de la llum. L'absència d'imatges religioses va donar lloc a temes nous: retrats de la burgesia, pintura de paisatges o d'interiors. El gran pintor va ser Rembrandt (Harmensz van Rijn).
LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
Durant l'Edat Mitjana, els coneixements científics de l'antiguitat no eren acceptats si contradeien la doctrina de l'Església. Al Renaixement, alguns científics van començar a qüestionar les creences de l'època i van proposar teories basades en l'experimentació i la raó. Al segle XVI, Copèrnic va exposar una concepció de l'univers (teoria heliocèntrica) que contradeia la vella teoria geocèntrica, tot i que no va ser acceptada per l'Església inicialment. Durant el segle XVII, es van consolidar els principis generals de les noves ciències i es va desenvolupar l'empirisme, que defensava el mètode experimental com a base per a un coneixement científic correcte.
LA SOCIETAT DURANT EL SEGLE XVII
La societat continuava sent estamental, dividida entre privilegiats i no privilegiats, però la burgesia es consolidava com un sector ric i influent. En una part d'Europa, continuava vigent la societat tradicional, dominada pel poder i la riquesa dels nobles. En els països de tradició protestant, es va desenvolupar el comerç i les manufactures, augmentant el poder de la burgesia. La puixança del comerç colonial i de la producció van permetre el creixement d'aquesta burgesia, lligada als negocis i que posseïa cada vegada més influència econòmica.