L'Europa del Segle XVIII: Expansió Econòmica i Il·lustració
Expansió econòmica al segle XVIII
El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període d’equilibri internacional.
En aquesta situació, el segle XVIII va ser un període de creixement i de progrés, degut a tres factors principals:
- L’increment destacat de la població.
- L’augment de la producció manufacturera.
- L’increment del comerç.
Aquest desenvolupament es va concretar en els següents punts:
- Es va produir un creixement demogràfic provocat per l’absència de grans epidèmies i la introducció de nous cultius, entre altres factors.
- L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una alça dels preus i els propietaris, estimulats per aquest context, augmentaren la producció.
- El comerç colonial és el que va tenir un creixement més gran. S’intercanviaven productes manufacturats a Europa amb matèries primeres de les colònies (sucre, cafè, cotó...). Es basava en el comerç triangular, que tenia com a element cabdal el tràfic d’esclaus de raça negra d’Àfrica a Amèrica per utilitzar-los com a mà d’obra.
Què és la Il·lustració?
La Il·lustració és un moviment intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va qüestionar tots els principis de l’Antic Règim.
Aquest moviment presentava els següents principis fonamentals:
- Concebia la raó com l’únic mitjà per entendre el món.
- Creia en l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat.
- Defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa.
- Lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.
El pensament il·lustrat i el liberalisme
El pensament il·lustrat va teoritzar sobre diversos àmbits fonamentals:
- Economia: (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria. En oposició al mercantilisme —teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa—, s’hi va imposar la fisiocràcia.
- Política: (liberalisme polític). Propugnava la divisió de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire).
- Societat: Els filòsofs del Segle de les Llums es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.
En conclusió, la Il·lustració va configurar una nova doctrina integral: el liberalisme.