Evolució de la Ciutat a Espanya: de la Industrial a la Sostenible
La ciutat industrial
La ciutat industrial del segle XX
Fins al 1975, les ciutats van créixer ininterrompudament gràcies a la immigració i a l'increment de la natalitat.
Creixement descontrolat
La postguerra va portar misèria i moltes famílies van emigrar a ciutats industrials. La immigració va provocar l'agreujament de desequilibris espacials i es van densificar les ciutats velles, amb la subdivisió d'habitatges. La perifèria de Madrid, Barcelona i Bilbao va créixer anàrquicament, amb nous barris de grans blocs. A la perifèria es van formar barraques en condicions molt precàries.
De la ciutat a l’àrea metropolitana
Alguns immigrants es van establir a municipis propers a Madrid, Barcelona i Bilbao, que van créixer de manera caòtica i amb dèficits d'infraestructures. El creixement de la metròpoli va enllaçar amb les zones de creixement de les ciutats pròximes, de manera que la idea de ciutat va evolucionar cap a la de conurbació i, posteriorment, a la d'àrea metropolitana. Això va fer necessària una millora dels mitjans de transport.
Planificació urbanística i participació ciutadana
Es va generalitzar l'especialització funcional, amb la creació de ciutats dormitori, polígons industrials i zones comercials. Els barris nous requerien una planificació estricta de les infraestructures i els serveis. Van sorgir moviments ciutadans que denunciaven les males condicions de vida i reclamaven la solució dels dèficits existents.
La ciutat postindustrial
La ciutat postindustrial espanyola
La ciutat industrial havia generat àrees metropolitanes, però el seu creixement es va estancar fins a l'increment de la immigració estrangera. Espanya ha densificat el seu teixit urbà i actualment té 20 àrees metropolitanes. Madrid i Barcelona es troben entre les sis més grans d'Europa per volum de població i tenen àmplies zones d'influència. També han crescut les conurbacions de tendència lineal.
Les ciutats sostenibles segons la Unió Europea
La Unió Europea va iniciar els plans URBAN I i II per revitalitzar les àrees degradades, renovar els espais públics i fomentar les energies renovables. Es va aprovar la Carta de Leipzig sobre ciutats sostenibles, on es traça una política de desenvolupament urbà que involucra cada govern amb els objectius següents:
- Fomentar la prosperitat econòmica: mitjançant el control del sòl i de l'especulació, la creació d'espais públics de qualitat i la modernització del transport.
- Afavorir l’equilibri social: especialment als barris menys afavorits, millorant l'accés al mercat laboral i a l'educació.
- Protegir el desenvolupament cultural: mantenint la convivència de les diverses funcions urbanes.