L'Evolució del Català i la Poesia Trobadoresca Medieval

Al voltant del segle VII, sembla que ja s'havia produït la transformació del llatí en cadascuna de les seves deu llengües romàniques. N'és una prova el fet que l'any 813, en el Concili de Tours, es recomanava la traducció de les homilies dels oficis religiosos a la llengua romanç rústica, ja que la població ja no entenia el llatí clàssic.

L'Origen del Català i el Romànic: Del Llatí a Jaume I

Cal esperar a mitjan segle XII per a trobar la primera manifestació escrita en romanç català. A la Corona d'Aragó, vivíem un moment d'expansió cap al sud peninsular i les Balears —territoris ocupats fins aleshores pels musulmans—, i la monarquia hagué de crear una legislació i una administració per al govern dels nous regnes. El rei Jaume I, el 1276, ordenà la redacció de documents legals en romanç.

Així doncs, la llengua romanç era útil, d'una banda, per als textos legals, perquè permetia que tota la població entengués les lleis i les noves institucions que es creaven, i d'altra banda, per als textos religiosos, mitjançant els quals es pretenia adoctrinar la gent, ja que la societat medieval era sobretot teocèntrica.

La Poesia Trobadoresca: L'Esplendor del Romànic Occità

En els segles XII i XIII, comencen a aparèixer els primers textos en prosa escrits en llengua romànica. Per a la poesia, els autors catalans opten pel romanç occità o provençal. Aquest fet s'explica pel prestigi que havia assolit la lírica trobadoresca en provençal. També hi influí la proximitat geogràfica i lingüística entre Occitània i Catalunya i les relacions polítiques i culturals que mantingueren fins al 1213.

L'Amor Cortès: Vassallatge i Secret en la Lírica Medieval

Les relacions amoroses solien reproduir el sistema de vassallatge feudal; és a dir, el trobador es declarava servidor fidel a la dama, de la mateixa manera que el poble —els serfs— eren servidors fidels al senyor feudal, i segellaven el seu acord de vassallatge mitjançant un bes als llavis en la cerimònia de l'homenatge. El trobador considerava la dama com un ésser superior perquè ho era en jerarquia, ja que pertanyia a la noblesa. A més a més, la dama havia de ser casada, ja que en aquell moment les donzelles no tenien cap categoria social i assolien la del marit en casar-se. Es tractava d'un amor prohibit que calia ocultar de la gelosia del marit i lluitar contra els difamadors. El nom de la dama s'ocultava amb el mot clau o senyal que garantia l'anonimat de la dama.

Gèneres i Estils de la Poesia Trobadoresca

• La Cançó: Expressió dels Sentiments Amorosos

  Una composició en què el trobador expressa els seus sentiments amorosos envers la dama.

• L'Alba: El Comiat dels Amants a la Madrugada

  És una composició amorosa que evoca els sentiments dels amants en comiatar-se a l'alba després de passar la nit junts.

• La Pastorel·la: Diàleg Humorístic entre Pastor i Cavaller

  És un gènere humorístic que reprodueix un diàleg amorós entre una pastora i un cavaller que intenta festejar-la.