Evolució del Codi Civil Espanyol: Història, Estructura i Drets Forals
Moviment de Codificació Europeu i Espanyol
El Moviment de Codificació Europeu presenta un doble element: romanista i racionalista. Neix el 1794 amb el Codi de Dret Territorial dels Estats Prussians.
Segueix el Codi francès de 1804, el Codi Austríac de 1811, l'italià de 1865 i l'alemany de 1896.
A Espanya, es va voler codificar a finals del segle XVIII, però es va fer una recopilació. El 1805 es va fer la Novíssima Recopilació, iniciada el 1567.
Fase del Criteri Unitari
Aquesta fase intenta fer un codi comú i entra en la fase de codificació constitucional, amb l'objectiu de crear un Codi Civil per a tota Espanya, que s'inicia amb la Guerra del Francès i s'aprova l'Estatut de Baiona. Va estar vigent fins a la Constitució de Cadis de 1812, que estableix un sistema centralista i unitari.
La funció és crear un Codi Civil únic (Projecte de 1851). Els criteris són centralistes, basats sobretot en el dret de Castella, amb la doctrina científica del dret castellà i els principis i institucions del Codi Civil francès.
Fase de les Lleis Especials
El legislador canvia de tàctica i passa a un sistema de lleis especials. No surt a compte establir un codi únic i hi ha la necessitat d'aprovar lleis específiques segons les necessitats dels conflictes.
Compaginació: Criteri Unitari i Drets Forals
Aquesta fase representa un Codi Civil integrador. Sorgeix el Decret de 2 de febrer de 1880 i el Projecte de Llei de Bases de 1881.
Amb aquest decret es volia substituir el sistema centralista per un sistema d'unitat harmònica, però va fracassar i no es va aprovar. Es reprèn més tard amb el Projecte de Llei de Bases de 1885 i la Llei de Bases d'11 de maig de 1888. Es manté el criteri unitari i tots els drets forals s'incorporen al dret comú com a apèndix. Consta de 8 articles i 27 bases. El Codi Civil es consolida i és l'actual.
Estructura del Codi Civil Espanyol
El pla que segueix està basat en el Codi Civil francès, amb innovacions. El Codi Civil francès té 3 llibres i l'espanyol en té un quart dedicat a les obligacions.
Fases de les Compilacions Forals
S'estableixen 3 fases per elaborar un sistema que substitueixi la situació d'apèndix:
- Compilació del Dret Civil Foral de Biscaia: Es basa en el respecte als principis signats pel congrés.
- Compilació del Dret Civil Foral de Galícia: On es recullen costums de dret consuetudinari.
- Compilació de Navarra: Que recollia el dret propi del territori navarrès.
La Compilació de Catalunya es publica el 21 de juliol de 1860, on hi ha tot el dret vigent de Catalunya i es manté el dret supletori propi del dret català.
La Constitució Espanyola de 1978 i el Dret Civil
L'esdeveniment de la Constitució Espanyola de 1978 consolida una nova situació. La Constitució Espanyola (CE) en el seu article 148 estableix la possibilitat d'assumir competències per part de les Comunitats Autònomes en matèria de dret civil.
La Constitució estableix la reserva de determinades matèries com a exclusives de l'Estat, que se sostrauen a qualsevol legislació de les Comunitats Autònomes.
Dret Civil Català i Estatal a Catalunya: Relació
Aplicació Directa del Dret Civil Estatal
Aquest dret s'haurà d'aplicar sempre, però en determinats casos o matèries. Això ens porta a la conclusió que l'ordenament jurídic civil català és incomplet. Per exemple, en matèria de matrimoni, apliquem el Codi Civil estatal de forma directa perquè és competència de l'Estat.
Aplicació Preferent del Dret Civil Català
En les matèries regulades pel dret civil català, aquest tindrà aplicació preferent respecte al dret civil comú estatal. Un exemple és el règim econòmic matrimonial.
Aplicació Supletòria del Dret Civil Estatal a Catalunya
Altres matèries del Codi Civil estatal s'apliquen a Catalunya de forma supletòria, en defecte de regulació pròpia, en casos d'heterointegració del dret civil. La voluntat del legislador català és una altra, però hi haurà llacuna legal. Per exemple, en el divorci s'aplica el Codi Civil estatal supletòriament, perquè no trobem en el Codi Civil de Catalunya els efectes derivats.