Evolució del Concepte d'Ésser Humà: Filosofia i Història

El concepte de l'ésser humà al llarg de la història

A la filosofia occidental han aparegut dues grans tradicions sobre la naturalesa humana:

Dualisme

Afirma que l'ésser humà és un ésser doble, compost de dues realitats:

• El cos (material, corruptible, terrenal)
• L'ànima (incorruptible, d'origen diví, s'identifica amb les capacitats intel·lectuals)

Un dels primers autors que plantegen un dualisme antropològic és Plató, el qual va dir que hi havia dos mons:

• El món sensible (coses)
• El món intel·ligible (idees)

Monisme

Afirma que l'ésser humà és fet de matèria, com la resta de coses del món. Allò que anomenem ànima no és res més que una funció o capacitat del cos. Això ho van defensar Demòcrit i Epicur. Segons Demòcrit, l'ésser humà és un conjunt d'àtoms que funcionen; només és matèria.

Aristòtil

Deixeble de Plató. Aristòtil planteja que l'ésser humà és una unitat substancial (ànima i cos són parts d'una mateixa substància, d'una mateixa realitat). Ànima i cos no poden existir per separat, són un. Per tant, quan desapareix el cos, també desapareix l'ànima.

Les filosofies hel·lenístiques

Hel·lenística: Última fase o període dins de l'Edat Antiga.

A l'època hel·lenística apareixen noves interpretacions sobre l'ésser humà. En general, en aquesta època es creu que l'ésser humà és una cosa aïllada, insignificant dins del món.

Els Cínics

Cínics significa "gossos", ja que vivien com a gossos, sense preocupacions ni dificultats. Els cínics proclamen que les convencions socials (la manera de viure) han portat l'individu a una falsa realitat. Proposen que la vida simple i el menyspreu als béns materials és l'únic camí per recuperar la naturalesa original i encaminar-se cap a la felicitat. Qui és savi? Savi és aquell que sap alliberar-se de les falsedats artificials de la societat.

L'Estoïcisme

L'estoic és una persona que no es posa en política, ja que creu que no pot canviar les idees polítiques. Com que existeix un món amb unes lleis pròpies i inalterables, els estoics no es preocupen a canviar-les.

L'Epicurisme

L'epicureu defensa un "hedonisme" (del grec hedone = plaer). Busca satisfer principalment els plaers de l'ànima.

El Cristianisme

(Segles IV - XII)

Som éssers duals i, per tant, la nostra ànima es pot convertir en immortal si fem bons actes a la Terra. El cristianisme diu que Déu ens ha creat (creació divina) i que ell ens coneix a cadascú; per tant, té una relació amb nosaltres. Per això es diu que tots som fills de Déu i som germans entre nosaltres.

Luterans

Creuen en la predestinació: Déu ja sap qui serà salvat i qui no; per això, la teva salvació no depèn dels teus actes a la Terra.

Calvinistes

Si tens un negoci i et va bé, és un senyal que Déu t'estima i et salvarà.

El Segle XVII

René Descartes

És un físic i un matemàtic que proposa que l'ésser humà té ànima i cos. Diu que el cos es regeix per les lleis de la ciència i la física mecànica i, per tant, està determinat. D'altra banda, diu que hem d'acceptar l'existència de l'ànima per poder salvaguardar el cos humà i poder dir que és lliure. L'ànima és el pensament i no està determinada, és voluntària.

Thomas Hobbes

Diu que l'ésser humà és com un mecanisme, una màquina.