Evolució del Pensament: De l'Ilimitat a la Revolució Científica i el Mètode

L’ésser no té límits

Si l’ésser tingués límits, hi hauria d’haver quelcom que el limités, però ja hem dit que només hi ha un ésser. Per tant, l’ésser (la realitat) és il·limitat.

Heliocentrisme contra Geocentrisme

L’exemple de canvi de paradigma més representatiu del Renaixement és el conegut com a revolució copernicana. Aquesta representa el pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric. Aquest procés es va iniciar al segle XVI per Nicolás Copèrnic i es va culminar al segle XVII per Isaac Newton.

Aquesta revolució va impulsar de manera molt important el panorama intel·lectual de finals del segle XVII i començaments del segle XVIII.

Copèrnic (1473-1543)

Copèrnic va acceptar el repte de pensar un univers diferent. Es va preguntar: Què passaria si el Sol fos el centre de l’Univers i els planetes giréssin al seu voltant circularment amb una velocitat uniforme en esferes concèntriques? El resultat és que l’univers se simplifica moltíssim. Tot i que aquest nou model presentava també els seus problemes: algunes inadequacions amb les observacions astronòmiques i la impercepció del moviment de la Terra.

Mètode Científic

El mètode científic es basa en els següents passos:

Pregunta d’investigació

S’observa el fenomen que no podem explicar amb teories conegudes. Ens preguntem per què passa i quines en són les seves causes.

Formulació de l’hipòtesi

Hipòtesi: solució provisional al problema. Es formula a partir dels coneixements que ja tenim sobre la qüestió i l’observació atenta del fenomen, proposant una possible solució.

Contrastació d’hipòtesi

Mitjançant un experiment (al laboratori), es comprova l’hipòtesi.

Observacions per a la contrastació:

• Comparar si l’hipòtesi entra en conflicte amb els fets fàcilment observables.
• Preguntar-nos quins efectes observables es produeixen en cas que la hipòtesi sigui verídica.
• Seleccionar dades rellevants i comprovar l’hipòtesi.

SI ES CONFIRMA:

• Si l’experiment o les observacions reforcen l’hipòtesi, aquesta és vàlida.
• Si amb experiments diferents es donen el mateix resultat, apareixen noves dades que ens obliguen a replantejar l’hipòtesi.

NO ES CONFIRMA:

• Abans de descartar l’hipòtesi i plantejar-ne una de nova, hem de considerar altres opcions:
  • L’experiment no ha estat dissenyat bé.
  • Error durant el procés de l’experiment.
  • Nombre de casos observats insuficients per a les conclusions.

Elaboració d’una teoria

Aquest pas es realitza si l'hipòtesi és confirmada de manera consistent.