Evolució del Teatre Català Contemporani: De la Post-Paraula als Nous Dramaturgs
Escriptura Teatral Actual: Evolució i Tendències
El Teatre Post-Paraula i l'Èmfasi en la Imatge (Anys 70)
A partir dels anys 70, el teatre es va desentendre de la paraula dramàtica, de tot allò que fes pudor a literatura. Els protagonistes eren ara els directors, l’expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. En aquest context, trobem grups pioners com Els Joglars, Els Comediants, o Dagoll-Dagom. Una mica més tard es van fundar altres companyies com La Cubana i La Fura dels Baus.
El Canvi de Rumb: La Recuperació del Text (Finals dels 80)
Cap a finals dels vuitanta, però, aquest estat de coses va començar a canviar. El Teatre Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet i altres autors. El Centre Dramàtic va apostar per Rodolf Sirera o Josep M. Muñoz Pujol. I van començar a aparèixer tot un seguit de dramaturgs nous:
- Sergi Belbel
- Jordi Galceran
- Lluís-Anton Baulenas
El fenomen de «recuperació del text» té una correspondència clara en l'àmbit europeu. Aquesta recuperació del dramaturg està marcada per l'emergència d'un nou tipus d'autor teatral. Es tracta d’un autor que s'implica plenament en el procés creatiu de l'espectacle. També hi ha els qui escriuen, interpreten i dirigeixen els seus espectacles, com Carles Alberola, que amb Toni Benavent va fundar el 1994 la companyia Albena. D’entre la seua producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaquen Besos (1999) i Mandíbula afilada (2001).
Sergi Belbel: L'Autor Més Representat
De tots aquests nous autors, l'exemple més significatiu, per la seua producció i projecció exterior, és Sergi Belbel (1963). En aquests moments és l'autor català i hispànic viu més representat a Europa. Des de les seues primeres obres, on es nota la influència de Samuel Beckett, Belbel ha progressat cap a la reproducció més realista de la nostra societat, especialment de la violència oculta en les nostres actituds i en les nostres accions quotidianes (p. ex., Morir).
Adaptabilitat i Gèneres: El Teatre en la Societat Postindustrial
Un dels fenòmens que més ha contribuït a la difusió del teatre català ha estat la capacitat d'adaptació a espectacles diversos, pròpia de la cultura d'una societat postindustrial. Autors com Belbel, Benet i Jornet o Sirera han escrit també musicals, guions per a sèries de televisió o comèdies. Aquest últim gènere, per la seua capacitat de barrejar registres i estils, s'ha revelat cada vegada més apte per a transmetre els plantejaments i els dubtes de la nostra època.