Evolució dels models atòmics: de Leucip a l'actualitat

Escola atomista grega

Al segle IV aC, Leucip va deduir que l'àtom era una partícula indivisible.

Teoria atòmica de Dalton

Considerava l'àtom indivisible, però va ser superat per teories posteriors en què, a partir de les propietats elèctriques de la matèria, es va deduir que l'àtom estava format per càrregues elèctriques positives i negatives. Les càrregues elèctriques negatives s'anomenaven electrons. La teoria atòmica es resumeix en:

• La matèria està formada per àtoms que són partícules indivisibles i indestructibles.
• Tots els àtoms d'un mateix element químic són iguals pel que fa a la massa i a les propietats, i diferents dels àtoms de qualsevol altre element.
• Els compostos es formen per combinacions d'àtoms de diversos elements.

Teoria atòmica de Thomson

Considerava l'àtom constituït per una esfera de material amb càrrega elèctrica positiva a l'interior, on hi havia càrregues elèctriques negatives distribuïdes a l'atzar.

Model atòmic de Rutherford

Va bombardejar una làmina d'or amb partícules alfa. Les partícules "infinit" tenen càrrega elèctrica positiva (nuclis d'heli). Va observar que la majoria de partícules no es desviaven, només algunes, i algunes també rebotaven. D'aquí va deduir que:

• L'àtom està format pel nucli i l'escorça.
• El nucli és petit, massís i allà hi ha la càrrega positiva.
• L'escorça és gran i buida. Allà hi ha els electrons negatius i descriuen òrbites circulars al voltant del nucli.
• Al nucli hi ha càrregues positives que corresponen als protons.

Més endavant es va deduir que les òrbites no eren circulars sinó el·líptiques. El 1932 es van descobrir els neutrons, que també formen part del nucli.

Teoria atòmica de Bohr

Es va comprovar que si una partícula es movia, la força centrífuga disminuïa, i això volia dir que la força elèctrica augmentava i l'electró acabaria xocant contra el nucli. Bohr va deduir que hi ha unes zones al voltant del nucli on els electrons es mouen sense perdre energia. S'han definit 7 capes al voltant del nucli.

El principi d'indeterminació estableix que no podem conèixer alhora la posició i la trajectòria d'un electró. Això va comportar que no poguéssim parlar d'òrbites i es va definir un nou concepte: orbital. Un orbital és la zona al voltant del nucli on hi ha la màxima probabilitat de trobar un electró amb una energia determinada.

Model atòmic actual

Hi ha protons, neutrons i electrons.

• Protons (càrrega +, massa 1, nucli)
• Neutrons (càrrega 0, massa 1, nucli)
• Electrons (càrrega -, massa negligible, escorça)

En el nucli hi ha protons i neutrons, ocupa un volum molt petit. Té càrrega positiva i en ell radiquen les propietats físiques de l'àtom.