El paper de la dona en el treball durant la Revolució Industrial

El paper de la dona abans i durant la Revolució Industrial

Les dones, a l’època de la Revolució, ja contribuïen a l'economia de la família, ja fos fent treballs domèstics, tasques tèxtils o agrícoles, o treballant a les mines. Durant el procés d'industrialització i amb els canvis de les condicions bàsiques de l’època, es van produir transformacions en la vida econòmica i social, i el paper de la dona va canviar completament.

La dona com a subjecte políticament incapaç

La dona era considerada políticament incapaç, i s’encarregava únicament de la cura dels fills i de les feines domèstiques, o es trobava a la indústria tèxtil.

La reincorporació al món laboral i la màquina de vapor

A partir del descobriment de la màquina de vapor el 1789, es va incorporar una innovació que necessitava obrers per al seu funcionament. És així que la dona torna a ser útil per a participar en el món laboral.

Discriminació salarial i condicions infrahumanes

Tot i això, les dones seguien sent inferiors als homes, ja que podien treballar a les mines, però cobrant salaris molt més baixos i sotmetent-se a condicions de treball infrahumanes. Aquesta discriminació salarial es justificava argumentant la diferent qualificació i capacitat física d’homes i dones, tot i que la feina de les dones es reservava exclusivament per a elles.

Amb llargues hores de treball, les dones cada vegada tenien menys temps per a ocupar-se dels seus fills, ja que no existia el permís per malaltia ni de maternitat; així, la vida familiar es va veure molt afectada.

La separació d'àmbits: Llar i Treball

Era comú que les camperoles pobres s’empressin a cases de famílies més adinerades, però els pocs diners que rebien els reservaven o els destinaven a la seva família. En aquest moment es van començar a separar dos àmbits:

• La Llar: Associada a la funció de mare i esposa.
• El Treball: L'àmbit productiu.

A començaments del segle XIX, el treball va començar a veure’s com una desviació de la funció que es considerava adequada per a la dona (ser mare i esposa). Per això, moltes dones deixaven la seva feina quan es casaven o en tenir el seu primer fill.

D'altra banda, les dones adultes amb majors dificultats econòmiques no podien deixar el seu treball a les mines, a les tasques domèstiques o a la indústria tèxtil, encara que els seus salaris fossin menors als dels homes.