Evolució Geològica i Litològica a Espanya

Evolució geològica del relleu peninsular

L'evolució geològica és el resultat de la història geològica de milions d'anys. Hi ha fases orogèniques i d'altres de calma en què predominen l'erosió i la sedimentació.

Era arcaica o precambrià

Emergeix el massís precàmbric de les aigües del mar, el qual estava situat a la zona de Galícia, format per pissarra, gneis, quarsites i granit. També van sorgir elevacions en alguns punts aïllats del Sistema Central i les muntanyes de Toledo. Però aquest massís va ser arrasat per l'erosió i cobert quasi del tot pels mars paleozoics. Relleu basculat cap a l'est.

Era primària o paleozoic

Orogènia herciniana, dels mars que cobrien gran part de la península van sorgir serralades hercinianes formades per granit, pissarra i quarsites. A l'oest es va alçar el massís hespèric o ibèric, arrasat per l'erosió en aquesta mateixa era i convertit en sòcol inclinat cap a l'est. Al nord-est es van alçar els massissos d'Aquitània, Catalanobalear i de l'Ebre i al sud-est el Bètic-Rifeny, tots ells arrasats per l'erosió i convertits en sòcols.

Era secundària o mesozoic

Considerat com un període de calma orogènica. Les terres emergides en l'era anterior (relleus hercinians) van patir un procés d'erosió i sedimentació, donant lloc a formacions horitzontals. L'altiplà encara basculat cap al Mediterrani va permetre que el mar ocupés les terres orientals i diposités al sòcol i a les fosses sediments marins: calcàries, pedres i arenes.

Era terciària o cenozoic

Es va produir l'orogènia alpina, llavors es van alçar les serralades alpines en plegar-se els materials de les fosses pirinenques i bètiques a causa de la col·lisió de plaques. Sorgiran els Pirineus i la Serralada Bètica i depressions prealpines com la del Guadalquivir. La Meseta es va inclinar cap a l'Atlàntic i amb això també els rius. A més, es van formar també els relleus muntanyosos de la Meseta.

L'antic sòcol que agrupava gran part de la Meseta es va fracturar en dues parts, la part nord va quedar més elevada que la sud i en les zones de trencament es van elevar blocs de l'antic sòcol, formant falles, depressions i horsts (estructura germànica). Resultat d'aquest moviment: Sistema Central i muntanyes de Toledo. Al nord-est, els materials dipositats pel mar en el mesozoic es van plegar originant la Serralada Cantàbrica i el Sistema Ibèric. Al sud de la Meseta la pressió de les serralades bètiques va alçar Sierra Morena.

Era quaternària o holocè

Correspon amb el període geològic en què ens trobem actualment. Encara que és un període de calma orogènica, però es poden destacar els següents fenòmens: erosió (glaciacions) i sedimentació. Els rius i les glaceres van erosionar els relleus alpins i això va formar les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i amb els materials de l'erosió alpina es van emplenar modestes depressions formant planes litorals.

Litologia

Silici

Nom del paisatge: granític. Cronologia: era precàmbrica o paleozoic. Moviment: hercinià. Localització geogràfica: Serralada Cantàbrica central, muntanyes de Toledo, Sierra Morena, Sistema Ibèric i Sistema Penibètic. Tipus de roca: predomina el granit, roca resistent i cristal·lina molt sensible a la transformació química sobretot si entra en contacte amb l'aigua. A més, predominen les pissarres i la quarsita. Formes de modelat: el granit, en estar en contacte amb l'aigua, els cristalls es dissolen en forma d'arena de color marró groguenc que s'acumulen en zones de baixa altitud. En altres ocasions, la transformació química del granit es produeix a través d'una xarxa de diàclasis depenent de l'altitud del terreny.

Calcari

Cronologia: era secundària o mesozoic. Localització: Pirineus, Muntanyes Basques, Serralada Cantàbrica oriental, Sistema Ibèric, part de la Serralada Catalana, Serralada Subbètica i Serralada Bètica. Tipus de roca: calcària, arenisques i margues. Formes de modelat: la roca calcària és una roca sedimentària dura que reacciona químicament amb l'aigua i es dissol, el que dona lloc al relleu càrstic: lapiaz, poljes, dolines. Nom del paisatge: càrstic.

Argiles

Cronologia: finals de l'era terciària i quaternària. Localització: conques de les submesetes nord i sud, depressions de l'Ebre i Guadalquivir i les planes costaneres. Tipus de roca: guixos, gres, argiles, margues i conglomerats. Formes de modelat: camps o planes suaument ondulades i xaragalls (molts, badlands). Nom del paisatge: argilós.

Volcànic

Cronologia: era terciària i orogènia alpina. Localització: arxipèlag canari, camp d'Olot, cap de Gata, camp de Calatrava. Tipus de roca: volcàniques, basalt, pedra tosca, riolita, dacita. Formes de modelat: cons volcànics, calderes, malpaïsos, barrancs, glacis. Nom del paisatge: volcànic.