Evolució de l'hominització i conducta animal
Evolució de l'hominització
El procés d’hominització L’antropogènesi és l’estudi de la història evolutiva de la nostra espècie. L’hominització és el procés evolutiu biològic que va dels primers primats a l’aparició de l’Homo sapiens.
Característiques del procés d’hominització
- Posició erecta i bipedisme
- Alliberament de les mans de funció locomotriu
- Cerebració: integració d'estímuls sensorials i accions motores
- Adquisició del llenguatge articulat
- Neotènia: naixement immadur i infància prolongada
- Cultura
- Ecumenisme
La família dels homínids culmina la seva evolució amb la constitució d’una sola espècie, que amplia l’hàbitat fins a ocupar gairebé tota la Terra.
Conducta dels animals
La diversitat del món animal és una de les característiques més importants de la naturalesa. La biologia naturalista s’interessa per aquesta diversitat.
Etologia
Estudia el comportament de les espècies en el seu ambient natural i estableix hipòtesis sobre els seus orígens evolutius.
Psicologia animal
Explica que la conducta s’adquireix amb l’aprenentatge i es modifica mitjançant els factors ambientals. Les pautes fixes d’acció són comportaments innats, estereotipats, rígids i repetitius.
Totes les pautes de comportament depenen no només del desenvolupament fisiològic de l’animal i dels estímuls de l’ambient, sinó també de l’aprenentatge, procés pel qual la resposta de l’individu es veu modificada per l’experiència.
Les maneres d’aprendre més comunes i senzilles són l’habituació, que és la disminució de resposta a un estímul com a conseqüència de la repetició, i l’aprenentatge associatiu, en el qual un estímul queda associat a un altre per mitjà de l’experiència. Un tipus particular d’aprenentatge associatiu és el fenomen de l’empremta.