Evolució de la Indústria a Espanya: Segle XX i XXI
Durant la dècada de 1920, diverses companyies multinacionals es van instal·lar a Espanya. Malgrat això, l'agricultura continuava sent el sector econòmic més important. Les mesures aplicades durant la Segona República (1931-1939) van permetre que la producció industrial creixés, però la Guerra Civil va truncar aquestes iniciatives. Les pèrdues econòmiques d'aquest conflicte, sumades als efectes de la Segona Guerra Mundial, van transformar l'economia mundial.
Estancament Econòmic (1939-1959)
El període comprès entre 1939 i 1959 va estar marcat per un estancament econòmic i industrial a Espanya. Aquesta situació es va deure principalment a la política autàrquica de la dictadura franquista, la insuficiència de matèries primeres i combustibles, la baixa capacitat adquisitiva de la població i els bloquejos polítics internacionals.
Creació de l'INI (1941)
El 1941 es va crear l'INI (Instituto Nacional de Industria) amb l'objectiu d'impulsar el creixement industrial. Sectors com la siderúrgia i la maquinària es van beneficiar d'aquestes inversions, fet que va consolidar les zones industrials històriques com el País Basc i Catalunya. També es va produir una industrialització a Madrid.
Al llarg dels anys 50, el model autàrquic de l'economia es va trencar amb l'aparició d'empreses privades que van superar les públiques en nombre i volum de producció. El 1959, l'estructura industrial espanyola es va modificar radicalment.
El Desenvolupament Industrial (1959-1975)
Amb l'aplicació del Pla d'Estabilització, entre 1959 i 1975, l'economia industrial espanyola va començar a incorporar-se al sistema mundial d'economies desenvolupades. Aquesta mesura va permetre la importació de béns d'equipament, tecnologia i recursos necessaris per modernitzar la indústria i incrementar la producció.
La productivitat i l'exportació de productes espanyols van créixer significativament. La indústria metal·lúrgica, química i el sector energètic van ser els motors de desenvolupament que van impulsar la resta de sectors industrials. Es va produir un increment de les inversions estrangeres i una diversificació del mercat interior. La política econòmica industrial es va concretar en tres Plans de Desenvolupament que van aplicar una planificació dels espais industrials. L'índex de producció industrial va augmentar més de quatre vegades el seu valor, i la taxa de creixement es va situar entre les més altes d'Europa occidental, fet que va comportar un augment de la població activa dedicada al sector secundari.
Crisi Industrial i Transició (1975-1984)
Entre 1975 i 1984, la crisi mundial va afectar Espanya. L'augment del preu del petroli el 1973 va provocar l'encariment de les primeres matèries i els transports, fet que va desencadenar una crisi industrial global.
A Espanya, l'era de la Transició, de la dictadura a la democràcia, va generar una inestabilitat que va endarrerir l'aplicació de mesures immediates i efectives per solucionar la crisi. L'origen de la crisi industrial espanyola rau en el fet que la indústria, que havia crescut en volum, es va veure afectada. El sector secundari havia deixat de ser la principal font d'ingressos de l'economia espanyola, mentre que la terciarització de la societat ja era un fet.
La Reindustrialització (1984 en endavant)
El juliol de 1984 es va promulgar la Llei de reconversió i reindustrialització, que va suposar una remodelació de la indústria i els espais industrials per adaptar-se als models europeus pel que fa a la tecnologia, l'especialització, la productivitat i la competitivitat. Aquesta política va consistir a racionalitzar certs sectors productius, just abans de l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea.
Les indústries més afectades per aquesta reconversió van ser:
- Siderúrgia
- Construcció naval
- Electrodomèstics de gamma blanca
- Tèxtil
- Fabricació de components electrònics
- Equipament elèctric de base
La política de recuperació industrial va incloure l'entrada de capital estranger i la creació de les Zones d'Urgent Reindustrialització (ZUR). Les institucions implicades van ser les comunitats autònomes i l'ingrés a la CEE el 1986. La reconversió va afectar especialment les PIME. Un problema significatiu era que el 90% del total d'empreses proporcionaven feina a un 60% de la població activa industrial.
L'Entrada a la CEE (1986)
L'entrada d'Espanya a la CEE (actualment Unió Europea) el 1986 va suposar l'acceptació d'unes normes i l'aplicació de mesures concretes, a més d'una progressiva obertura a un mercat exigent però amb alta capacitat adquisitiva.
Objectius de la UE per al Sector Secundari
Els objectius de la UE per al sector secundari inclouen:
- Promocionar inversions
- Desenvolupar la cooperació industrial i el mercat interior
- Promocionar la recerca i el desenvolupament (R+D)
- Enfortir la competència
- Modernitzar l'Administració amb la finalitat d'agilitzar els tràmits burocràtics