Evolució de la lírica: de l'antiguitat al Romanticisme
Ús i comunicació
1. L'edat antiga
Diuen que l'Orient té una ànima somniadora i profundament emotiva. Això fa que la producció lírica oriental assoleixi grans moments.
- El nom de lírica prové de la lira, instrument musical amb què els grecs acompanyaven uns cants que entonaven a les festes.
El Càntic dels càntics forma part del conjunt de llibres poètics de la Bíblia. Canta l'amor humà entre un home i una dona que, en forma de diàleg, expressen el sentiment i desig amorós.
La lírica grecollatina presenta una gran varietat de temes i unes formes (mètriques, estròfiques) molt elaborades. El cant a l'amor, la crítica a la societat de l'època, l'exaltació de les coses senzilles, la recreació dels mites... són motius que canten els poetes en les seves composicions.
2. L'edat mitjana
- Cap als segles XII-XIII, a les terres de Provença, va aparèixer una poesia en llengua provençal. Els autors s'anomenen trobadors i, a més de la lletra, en componien la música que l'acompanyava. Els joglars cantaven aquests poemes als castells per entretenir la noblesa.
Aquesta literatura, que presentava una gran elaboració mètrica i estròfica, assolí un gran èxit, sobretot en la cançó amorosa. L'amor cortès consisteix en un joc galant entre un trobador i una dama, que és la dona del senyor feudal. El trobador enamorat canta la bellesa i la noblesa de midons, la seva dama.
L'italià Francesco Petrarca (1304-1374) és considerat el primer home modern d'Europa. El seu Cançoner canta l'amor que sent per Laura, una dona que no representa tan sols la perfecció física, sinó que reuneix intel·ligència, virtut, sensibilitat... Aquesta dona simbolitza l'amor impossible i és per al poeta una font d'inspiració però també de dolor.
Ausiàs March (1400-1459) formava part de la noblesa valenciana. Fou cavaller i poeta. La seva poesia reflecteix els temes que el preocupen: l'amor, la mort, les relacions de l'home amb Déu... La poesia amorosa reflecteix les vivències del poeta i les reflexions que en fa sobre l'amor carnal i l'amor espiritual.
3. L'edat moderna
El carpe diem és un motiu literari de l'antiguitat clàssica que recuperen els autors del Renaixement. Significa que cal viure i gaudir dels instants de joia i felicitat perquè la vida és fugaç.
Pierre Ronsard (1524-1585) és un poeta francès del Renaixement. En la seva obra més important, Els amors, canta el gaudi de l'amor.
Jean de la Fontaine (1621-1695), poeta francès que escriví les Faules, fa una crítica dels comportaments humans per mitjà dels animals.
Al final del segle XVIII comença a albirar-se l'arribada del romanticisme. Els sentiments i les emocions substitueixen els postulats de la raó, l'afirmació de la llibertat individual s'obre pas i el retorn a la naturalesa, contraposat al progrés, es reflecteix en paisatges rústics, agrestes...
Friedrich Schiller (1759-1805) fou un escriptor alemany que va conrear la poesia i el teatre. La seva obra apunta cap al romanticisme amb els ideals de llibertat i justícia i amb la presència cabdal de la naturalesa.