Evolució Literària: Del Romanticisme al Modernisme

1. Romanticisme (principis del segle XIX)

• Trencament de normes: Els romàntics pretenien trencar les convencions socials de l'època. La idea de la mort els obsessionava.
• Subjectivitat: Els desborden els sentiments i defensen la llibertat individual per expressar el que senten.
• Gust pel gòtic: Admiració pels cavallers, castells, històries fantàstiques, viatges, terror i mort.
• Llibertat absoluta: L'artista romàntic defensa la llibertat com a única via cap a la felicitat, sense limitacions.
• Misteri: Tot el que és desconegut, fosc o misteriós els atrau.
• Actitud vital: Prefereixen la foscor a la llum, el patiment al plaer, l'amor impossible a la relació convencional i la mort a la vida, fet que els porta a la solitud.

Autors del Romanticisme europeu

Mary Shelley, Victor Hugo, Walter Scott, Jane Austen.

• Edgar Allan Poe: Utilitza l'horror com a evasió de la realitat i expressió de sentiments.
• Lord Byron: Considera el món real avorrit i prioritza la llibertat dels sentiments, les emocions i la subjectivitat.
• Emily Brontë: Empra la natura com a vehicle per expressar les seves emocions.

Romanticisme català

Els primers escriptors romàntics catalans escrivien en castellà, però més tard van utilitzar ambdues llengües (català i castellà), un fenomen marcat per la diglòssia.

2. Renaixença

• Conscienciació política: Moviment literari i cultural sorgit el 1830 que redescobreix la cultura i la societat catalana com un fet diferencial.
• Evolució: Es va produir a Catalunya paral·lelament al Romanticisme.
• Objectius: Reconeixement, recuperació i definició de la identitat nacional, dignificació de la llengua i creació d'una literatura en català.

Autors de la Renaixença

Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

Bonaventura Carles Aribau: Nascut en una família de classe mitjana, va treballar per a Gaspar Remisa a Madrid. El seu poema La Pàtria (escrit per a l'onomàstica del seu patró) es considera el punt de partida de la Renaixença per les seves característiques definidores.

3. Realisme

La burgesia es converteix en la principal consumidora de literatura. La novel·la esdevé el gènere per excel·lència per reflectir la realitat amb exactitud.

• Objectivitat: El novel·lista ha de ser objectiu, com un fotògraf, fugint de l'idealisme i el sentimentalisme romàntic.
• Temàtica: Retrata els canvis històrics i socials del moment.

Autors del Realisme

• Europeu: Honoré de Balzac, Gustave Flaubert (Madame Bovary), Stendhal, Charles Dickens, Fiodor Dostoievski i Lev Tolstoi.
• Espanyol: Benito Pérez Galdós i Juan Valera.
• Català: Narcís Oller, Josep Pin i Soler, Marià Vayreda, Carles Bosch de la Trinxeria i Dolors Monserdà.

4. Naturalisme

Sorgit a finals del segle XIX com a derivació del Realisme (impulsat per Émile Zola i el mètode científic).

• Objectius: Retratar les classes socials desfavorides i aplicar les teories deterministes (l'herència biològica i el medi condicionen l'ésser humà).
• Estil: L'escriptor ha de ser distant, analític i cru.
• A Catalunya: S'accepten les lleis de l'herència i el medi, però es rebutja el determinisme absolut, defensant la capacitat de voluntat de l'home.

5. Modernisme

Actitud de renovació i transformació cultural que reacciona contra el conservadorisme de la Renaixença.

Tendències

1. Regeneracionisme: Canvi social i polític per regenerar la societat (ex: Jaume Brossa).
2. Esteticisme: L'art com a eix transformador de la societat (ex: Santiago Rusiñol).

Etapes

• 1a Etapa (1892-1900): Combativa, centrada en la reforma lingüística i la creació d'una normativa.
• 2a Etapa (1900-1911): Més literària i menys ideològica; el moviment és assimilat per la burgesia.

Autors destacats: Santiago Rusiñol, Víctor Català i Joan Maragall.

Anàlisi de "La Pàtria"

Publicat a la revista El Vapor (1833). Estructura: 6 estrofes de 8 versos (rima consonant).

• Estrofa 1: Acomiadament de la terra natal (Montserrat, Montseny, Montjuïc, Illes Balears).
• Estrofa 2: Identificació amb la silueta de Catalunya i enyorança de la natura i la llengua.
• Estrofa 3: Contrast entre Catalunya i Madrid; desengany laboral i nostàlgia.
• Estrofa 4: Defensa del català com a llengua dels savis i rebuig als qui abandonen la pàtria.
• Estrofa 5: Importància de la llengua materna; el català com a llengua de veritat.
• Estrofa 6: Lloança al català i agraïment a Gaspar Remisa.