Evolució de la Literatura Catalana (1940-1970)
Poesia de postguerra.
Dècada dels anys 40 i 50.
Poesia de tradició simbolista.La poesía es tanca en un món interior i s'allunya de la realitat immediata.Carles Riba màxim exponent.Destaquen:Xavier Caps,Màrius Torres,Joan Valls.
Poesia de tradició avantguardista.Entorn de Josep Vicenç Fpix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalismo de les avantguardes.Antipoesia i poesía visual,pues formes d'expressió.Autor més representatiu Joan Brossa,obra:El saltamartí.
Dècada dels anys 60.
Poesia de tradició realista o Realisme històric.Es tracta d'un corrent que pretén inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació cultural i nacional.
2 llibres: La pell de brau,Salvador Espriu i Vacances pagades,Pere Quart.
Dècada dels anys 70
Apareixen una nova generació de poetas.La mort de Franco,l'arribada de la democràcia,les autonomies,l'oficialitat de les diferents llegües peninsulars.Destaquen Pere Gimferrer i María-Mercè Marçal. Josep Piera i Març Granell.
Narrativa de postguerra.
Dècada dels anys 40 i 50.
Pere Calders,comença a publicar abans de la guerra, i després d'aquesta va viure 23 anys exiliat a Mèxic.Obra:Cròniques de la veritat oculta.
Dècada dels anys 60.
Novella psicològica,es caracteritza per l'intent de realitzar un anàlisis psicològic dels personatges i de reflectir el seu món interior.
Mercè Rodoreda,la veu narrativa sol correspondre amb una dona que mostra una forta tendència a la introversió,destaquen novel·les: Aloma, Mirall trencat.
Novella realista,alguns escriptors fan un tipus de prosa que descriu la realitat quotidiana i pretén denunciar l'opressió que pateixen les classes populars.Destaquen:Enric valor,Baltasar Porcel.
Enric Valor,la seca producció novel·lística,amb una llenguatge molt treballat i riquíssim,obres: L'ambició d'Aleix, La idea de l'emigrant.
Dècada dels anys 70.
Destaquen:Terenci Moix i Baltasar Porcel. També Amadeu Fabregat.
La diglòssia va ser utilitzat per primera vegada per Charles A. Ferguson per explicar situacions.
Diglòssia interna:la que es dóna entre dues varietats de la mateixa llengua,grec modern.
Diglòssia externa:la que es dóna entre dues llengües diferents.
Conflicte lingüístic assenyala una situació dinàmica que es produeix en el moment en què una llengua forastera comença a ocupar els àmbits d'ús de la llengua pròpia del territori.