Evolució de la Literatura Catalana: Humanisme a Il·lustració
La Prosa Humanista i Bernat Metge
A partir del segle XVI, el sistema de valors medievals se substitueix per una actitud humanista definida per un corrent de pensament contrari al teocentrisme; l'humanisme confia en què els valors intrínsecs de l'home siguin el motor de progrés de la societat. La Cancelleria Reial pateix la primera influència de l'humanisme sorgit a Florència. Els funcionaris que coneixien la cultura clàssica i el llatí, gràcies a què compartiren les tasques administratives amb les literàries, van fer possible un estil de prosa més elaborat.
Bernat Metge fou un alt funcionari de la Cancelleria Reial afeccionat a la literatura clàssica i al llatí. La seua obra més rellevant és Lo somni, amb la qual intenta demanar disculpes per haver permès que el rei Joan I morís sense confessió i defensar-se dels càrrecs imputats. En aquesta obra demostra que Joan I no ha sigut condemnat, sinó que és al purgatori; per això el rei l'allibera i el restitueix amb els càrrecs de la cancelleria. Es pot dir que és el primer escriptor humanista perquè barreja tradicions medievals amb una actitud humanista, i intenta abandonar l'antic model.
El Renaixement
Moviment amb una visió antropocèntrica del món que es dóna durant el segle XVI. Aquest tracta de reflectir l'equilibri, l'harmonia i l'alegria de viure.
Es caracteritza per una visió optimista, un estil senzill i temàtiques festives i de tradició popular. Els renaixentistes van conrear el gènere històric i religiós.
El Barroc
Període que abraça del segle XVI al XVII, de característiques contràries al Renaixement com són l'exageració, el tenebrisme (obscuritat), la severitat i el pessimisme. En aquest període, el corrent de pensament torna al teocentrisme; per tant, la vida es considera com un lloc de preparació per a la vida eterna.
Els temes principals eren:
- Vida terrena: preparació per al judici diví.
- Brevetat de la vida.
- Distorsió de la realitat.
Els recursos més utilitzats van ser les hipèrboles, els hipèrbatons, els jocs de paraules, les antítesis, les ironies i els dobles sentits.
La Il·lustració
Anomenada també "nou humanisme", ja que recupera la confiança en l'ésser humà. És el període del segle XVIII que, gràcies a l'avanç de les ciències i el progrés de la humanitat, fa que predominin les idees racionalistes. La literatura del període va ser assagística i didàctica a causa de l'afany investigador i científic.