Evolució, Localització i Sectors Industrials a Espanya
D'un model nuclear a un teixit industrial més difús i interconnectat
El model territorial industrial es caracteritza per la importància del teixit industrial previ, basat en nuclis industrials, i per la creació d'eixos industrials que els uneixen. Aquests nuclis tendeixen a créixer i a formar veritables àrees metropolitanes industrials. Les aglomeracions industrials creen infraestructures bàsiques. Les seus socials i de gestió de les empreses se situen a les àrees centrals de les ciutats, on hi ha els serveis estratègics: financers, d'assessorament, de planificació i de recerca.
A causa d'aquest procés, les activitats industrials es van disseminant al voltant de la ciutat i creen un espai urbà difús; es multipliquen els polígons industrials i les naus d'emmagatzematge i de redistribució. Passat un temps, comença la dispersió provocada per l'alt preu del sòl i pels problemes derivats de la concentració industrial, com la conflictivitat laboral i la saturació de les comunicacions. Les indústries abandonen l'espai urbà i s'instal·len al llarg d'eixos de comunicació per poder mantenir l'accés a la ciutat central.
La localització industrial i els desequilibris territorials
El creixement industrial uneix zones industrials amb complementàries i densifica els eixos de desenvolupament. En el teixit industrial espanyol, destaquen:
- L'eix del Mediterrani: Uneix les activitats industrials de Catalunya, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia. Es prolonga cap a França i es connecta amb l'eix mediterrani europeu, que arriba fins al nord d'Itàlia. Per la vall del Roine, aplega les regions industrials més actives d'Europa.
- L'eix de la vall de l'Ebre: S'hi situen les indústries que connecten l'àrea basca amb la catalana, mitjançant els nuclis o nodes de Saragossa i Logronyo. Tendeix a vincular-se amb l'àrea industrial de Madrid.
Altres àrees industrials, no tan importants, són:
- Àrea industrial de Madrid: Molt desenvolupada, aporta un 10% del volum de negoci de la indústria espanyola. Té sectors d'alta tecnologia i capital inversor estranger.
- Andalusia: Bon nivell de negoci industrial. Les empreses tendeixen a connectar-se a l'Andalusia occidental.
- Cornisa cantàbrica i Galícia: Eix secundari amb un 10% del volum del negoci industrial, basat en la siderúrgia i en els productes metàl·lics, sectors industrials avui dia en crisi.
Algunes zones estan sense industrialitzar:
- Zona central: Enclavaments destacats (Valladolid i Burgos), però poc industrialitzada en general.
- Illes Balears i Canàries: Arxipèlags poc industrialitzats, amb predomini clar de la indústria extractiva i del petroli, l'energia i l'aigua.
Els sectors industrials a Espanya
Hi ha diferències segons el sector industrial:
- Madurs: Intensitat tecnològica baixa i poca demanda.
- Dinàmics: Tecnologia mitjana i bones expectatives de mercat.
- Alta tecnologia: Demanda de creixement.
Sectors industrials madurs
Constituït per la metal·lúrgia, productes minerals no metàl·lics i productes metàl·lics, llevat de la maquinària. Es localitzen principalment al País Basc i Astúries.
Sectors dinàmics
Demanda elevada, més productivitat i tecnologia intermèdia o alta. Forma part d'aquest sector la indústria de l'automòbil. El sector químic és important en la indústria espanyola i es concentra especialment a Catalunya.
Els sectors punta
Grup localitzat (Madrid, Andalusia, País Basc) que inclou les tecnologies de la informació, l'automatització, etc. Es va desenvolupar a Espanya a partir de la seva incorporació a la UE. Hi ha una dependència molt forta de l'exterior pel que fa a recerca i tecnologia a causa de la implantació tardana i del nivell insuficient d'inversions en R+D.