Evolució, Morfologia i Sistema Urbà a Espanya: Guia
L'Eixample Burgès i les Perifèries Urbanes
L'Eixample Burgès
És un espai nou que respon als desitjos de creixement urbà de la burgesia. Plànol regular, dotació de serveis de pavimentació, clavegueram, abastiment d'aigua i espais verds.
A) En el moment de la seua creació, l'eixample adopta un plànol regular en quadrícula amb carrers rectilinis i més amples que els del nucli antic. La trama era de baixa densitat. L'edificació incloïa palauets burgesos i vil·les enjardinades o immobles de mitjana altura. L'ús predominant del sòl va ser residencial burgès (primeros eixamples a Barcelona, València).
B) Amb el pas del temps, l'eixample experimenta modificacions. La trama es va densificar en edificar-se les illes, l'edificació es va verticalitzar, i en els usos del sòl, l'eixample comença a rebre funcions terciàries.
Els Barris Obrers i Industrials dels Afores
Les instal·lacions industrials s'establiren en la perifèria urbana, al costat de les principals vies d'accés a la ciutat o dels ports i estacions ferroviàries. Els treballadors que emigraren a les ciutats industrials no podien instal·lar-se al nucli històric perquè les seues àrees més valorades eren cares. Tampoc no podien instal·lar-se a l'eixample burgès pel seu alt preu, així s'establiren barris marginals sorgits al voltant de l'eixample.
A) En el moment de la seua creació van adoptar un plànol desorganitzat. La trama es va fer tancada i densa, i en l'edificació van predominar els habitatges d'escassa dimensió i qualitat.
B) En l'actualitat, amb el creixement urbà, les antigues zones industrials i barris obrers han quedat en una posició més cèntrica en l'espai urbà, la qual cosa ha revalorat el sòl que ocupen.
Els Barris Jardí
Es van crear a finals del segle XIX i XX, i van sorgir propostes per acostar el camp a la ciutat:
- La ciutat jardí: dona lloc a barris jardí d'habitatge unifamiliar.
- La ciudad lineal d'Arturo Soria: es va concebre com un gran carrer, de 40 metres d'amplària.
La Perifèria i les Recents Transformacions Urbanes
Des de mitjan dècada de 1950 i 1960, les principals ciutats espanyoles iniciaren un gran creixement. Aquestes àrees urbanes arriben a unir-se a vegades amb els municipis veïns i van constituir aglomeracions urbanes.
Els Barris Residencials de la Perifèria
- A) Els barris marginals d'infrahabitació o barraques sorgixen sobre sòl il·legal, i sense organització urbanística.
- B) Els barris d'habitatges de promoció oficial, tingueren més desenvolupament entre 1941 i 1960.
- C) Els polígons d'habitatge de promoció privada s'originen a partir de 1960.
- D) Les àrees d'habitatges unifamiliars proliferen en la perifèria a partir de 1980.
Les Àrees Industrials i d'Equipament de la Perifèria
- A) Les àrees industrials inclouen polígons industrials.
- B) Les àrees d'equipament són fruit de l'actual descentralització de les activitats econòmiques cap a la perifèria urbana.
Les Aglomeracions Urbanes
L'Àrea Metropolitana
L'àrea metropolitana és una aglomeració urbana formada per una ciutat principal i per uns quants municipis del seu entorn.
A) Les característiques:
- Són presidits per una ciutat principal.
- Entre la ciutat central i els nuclis de l'àrea s'estableixen relacions econòmiques i socials.
- La xarxa de transports i comunicacions és essencial.
B) Origen i evolució de les àrees metropolitanes espanyoles:
- Entre 1975 i mitjan dècada de 1990, la crisi econòmica va provocar l'estancament.
- Des de mitjan dècada del 1990, les àrees metropolitanes recuperen el creixement a causa de l'increment de la immigració estrangera.
Altres Tipus d'Aglomeracions Urbanes
- A) La conurbació: és una aglomeració urbana continuada formada a partir del creixement paral·lel de dues o més ciutats fins a unir-se.
- B) La megalòpolis: és una aglomeració urbana d'extensió supraregional.
Problemes de les Ciutats Espanyoles
A) Els problemes derivats de l'aglomeració i de la difusió de la urbanització són nombrosos:
- La densificació demogràfica i constructiva i la pressió urbana sobre l'espai no urbanitzat.
- L'elevat preu de compra o lloguer dels habitatges.
- L'ordenació del trànsit i el transport; les grans ciutats pateixen problemes de trànsit.
B) Els problemes econòmics: es deuen a l'excessiva terciarització de les activitats urbanes.
C) Els problemes socials: són més freqüents a les grans ciutats, pel fet que els individus estan més exposats a l'estrès, la desocupació, el desarrelament, etc.
D) Els problemes ambientals es concreten en:
- L'existència d'un microclima urbà, amb temperatures i precipitacions més altes que les del camp.
- La contaminació atmosfèrica, pel trànsit i les calefaccions, etc.
- Els alts nivells de soroll.
- La producció i l'eliminació de residus, genera problemes per a les aigües fecals urbanes i la brossa, dificultant el reciclatge.
- La desaparició d'espais verds de l'interior i de l'entorn urbà.
El Sistema Urbà Espanyol
Caràcters
El sistema urbà espanyol està constituït per un conjunt de ciutats interrelacionades.
La Grandària de les Ciutats
- La major grandària demogràfica correspon a 15 aglomeracions urbanes, que superen els 500.000 habitants (Madrid, Barcelona).
Les Funcions Urbanes
Les funcions urbanes són les activitats socioeconòmiques que exerceixen les ciutats cap a l'exterior:
- A) Les ciutats primàries: estan especialitzades en activitats del sector primari.
- B) Les ciutats secundàries: en uns casos estan especialitzades en la indústria o en la construcció.
- C) Les ciutats terciàries: estan especialitzades en els serveis empresarials, financers i comercials.
La Jerarquia Urbana Espanyola
- A) Metròpolis i àrees metropolitanes:
- Nacionals: Madrid, Barcelona.
- Regionals: València, Sevilla.
- B) Ciutats mitjanes: la majoria són capitals de província no incloses en els apartats anteriors.
- C) Ciutats xicotetes o viles.
El Sistema de Ciutats i els Seus Canvis
El Sistema de Ciutats
El sistema urbà peninsular heretat de l'etapa industrial es caracteritza per la localització en el centre de la major aglomeració urbana del país: Madrid.
- A) Madrid: és el nucli urbà d'Espanya.
- B) Els eixos urbans perifèrics:
- L'eix atlàntic gallec.
- L'eix cantàbric.
- L'eix mediterrani: és l'eix més dinàmic, amb una indústria molt diversificada.
- L'eix de la vall de l'Ebre.
- L'eix andalús.
La Integració a Europa i en el Sistema Urbà Europeu
- La jerarquia europea es basa en la valoració conjunta de la grandària demogràfica i de les funcions de cada ciutat.
- El sistema de ciutats europeu està compost de diversos eixos.