Evolució de la Poesia Catalana al Segle XX: Modernisme i Avantguardes
La Poesia del Segle XX
1. La Literatura del Segle XX
La modernitat és un terme que s'identifica amb el començament del segle XX. Des d'Europa arribaven noves idees promogudes per la revolució tecnològica i científica que s'havia iniciat abans. Els països aplicaren aquesta modernitat estètica a les arts; així, per Europa es troben mostres d'Art Nouveau, Modern Style, etc.
Pel que fa a l'estat espanyol, que vivia una crisi, les influències europees arribaren principalment dels francesos. A Barcelona el modernisme tingué una repercussió més important en totes les arts. En el terreny literari, al començament del segle XX, comparteix protagonisme amb la Renaixença. El modernisme, el noucentisme i les avantguardes foren apareguts aleshores. Després de la Guerra Civil hi hagué una nova generació d'escriptors que escrigueren influïts pel període de la postguerra en què vivien, fins arribar a la generació de poetes actuals.
La Poesia Modernista
El modernisme fou un moviment cultural que nasqué amb el desig de modernitzar la societat i totes les seves estructures, de deixar de banda el caciquisme (un home manava d'un territori) que ho impregnava tot, el centralisme (tot es centrava en Madrid) i l'endarreriment científic i cultural que patia la societat. Es pot dir que presentava una ideologia progressista.
El modernisme parteix d'una idea romàntica: l'aïllament de l'artista respecte a la societat i als seus interessos. L'artista s'hi refugia i viu únicament per a l'art, fins al punt que esdevé un rebel social. Aquesta és la concepció artística fonamental.
Als modernistes els devem l'inici d'una actitud reivindicativa de la llengua i la cultura. Foren els introductors de formes noves en la literatura que provenien dels nous corrents europeus i també modernitzaren la llengua (Foren els iniciadors de la reforma lingüística impulsada per Pompeu Fabra).
Figures Clau de la Poesia Modernista
Figures importants que conrearen la poesia modernista foren:
- Joan Maragall
- Santiago Rusiñol
- Miquel Costa i Llobera
- Joan Alcover
Cal destacar especialment Joan Maragall amb la teoria de la paraula viva que aplica a la poesia, on defensa la poesia com un gènere que ha d'expressar la vida de manera espontània i intuïtiva.