Evolució de la Poesia Catalana dels 70 als 90: Franquisme, Democràcia i Renovació Estètica
La Poesia Catalana entre els Anys 70 i 90: Canvi i Diversitat
La poesia dels anys 70-90 comença amb els darrers extrems del franquisme, un estat generalitzat d'agitació política i estudiantil, la mort del dictador i els passos cap a la democràcia parlamentària. Alhora, s'accelera el desenvolupament de la indústria i els serveis, el turisme i el sentiment europeista.
L'eclecticisme i la diversitat caracteritzen l'art i la literatura de les darreres dècades, destacades també pel gran nombre de moviments artístics que han coexistit, evolucionat i transformat simultàniament. Entre 1975 i els 90, la nostra literatura s'ha pluralitzat i generalitzat el canvi, l'evolució; a més, les nostres lletres han recuperat el to, el ritme i la qualitat.
Poesia dels Anys 70: Diversitat i Realisme
La poesia dels anys 70 es caracteritza per la gran diversitat de tendències i estils. L'activitat política democratitzadora fa que la poesia realista s'allargui. Són remarcables:
- Miquel Martí i Pol a Catalunya.
- Jaume Perez Montaner a terres valencianes.
Noves Línies Poètiques i Formalisme
A més, sorgeixen altres línies poètiques, comunes pel rebuig del realisme anterior, marcades per:
- L'atenció estètica i formal.
- L'afany investigador i innovador.
- La reflexió sobre la poesia i el poema mateix.
La poesia esdevé formalista i simbòlica. Tendeix cap a l'individualisme, on ara és l'individu l'objecte d'investigació de l'amor.
Recuperació d'Autors i Avantguarda
La producció poètica va acompanyada d'un procés de recuperació d'autors com:
- Carner, noucentista.
- Sobretot J.V. Foix i J. Brossa, avantguardistes amb tendència experimental.
Represa de Pere Gimferrer, que usa procediments avantguardistes com l'escriptura automàtica i la intertextualitat per construir el seu món íntim.
Continuïtat i Estètica Quotidiana als 80
En els 80, hi ha continuïtat respecte a la generació anterior, marcada per l'eclecticisme. Alguns autors s'han fet ressó del llenguatge del rock i de l'estètica quotidiana, el paisatge urbà i els ritmes de la societat industrial presents en l'obra que lluita contra la poesia d'estructura més clàssica. Representants notables són:
- Vicent Berenguer.
- Margalida Pons.
Normalització i Nous Poetes
Finalment, l'avenç en la normalització de la llengua i els premis literaris han afavorit l'aparició de poetes nous i de tendències diverses, com ara Josep Ballester, Enric Sória i Antoni Fornés.