Evolució sociocultural: Biologia, cultura i llenguatge
Evolució sociocultural:
Evolució biològica i sociocultural:
Processos de canvi i adaptació social i cultural dels individus i els grups, que afecten els coneixements, les formes de vida i l'organització dels humans. És un fenomen històric que, al llarg del temps i per circumstàncies molt diverses, ha donat lloc a una infinitat de grups humans i societats.
Mecanismes de l'evolució sociocultural:
Els mateixos membres del grup s'encarreguen de fer evolucionar les estructures i les formes de la seva societat. Els grups i societats humans es relacionen entre si, intercanvien recursos, s'influencien mútuament i, sovint, entren en conflicte. Els resultats de l'evolució sociocultural són fràgils (qualsevol adquisició d'aquesta manera pot desaparèixer en poc temps, com moltes idees, costums i creences). En canvi, les característiques biològiques incorporades al codi genètic són més duradores.
Naturalesa humana i cultura:
Naturalesa humana:
El que l'ésser humà té innat (és donat per herència genètica i és comú a tota l'espècie). La naturalesa humana coincideix amb el patrimoni genètic de la humanitat. El comportament humà no seria possible sense la influència de la cultura.
Anàlisi del comportament humà:
El comportament és l'activitat o la relació d'un animal amb el seu medi.
- Comportaments innats:
- Reflexos: Respostes motrius innates causades per una estimulació sensitiva.
- Instints: Esquemes innats de comportament que en alguns casos apareixen amb el desenvolupament o la maduració dels individus d'una espècie.
- Comportaments adquirits: Són fruit de l'experiència i s'obtenen per mitjà de l'aprenentatge (procés mitjançant el qual un animal adquireix informació i nous comportaments, de manera més o menys permanent).
La dimensió social i cultural del comportament:
L'ésser humà com a animal social per naturalesa (Aristòtil): Estem biològicament preparats per viure en societat.
Sociabilitat i societat:
La sociabilitat és la tendència o inclinació natural dels humans a viure agrupats. La societat és el conjunt d'éssers humans que conviuen i es relacionen formant grups. Encara que naixem humans, no arribaríem a ser i a comportar-nos com a humans sense el contacte amb els altres. Tenim la possibilitat de crear i desenvolupar noves pautes de comportament.
Societats i cultures:
La cultura és una creació social i, per bé que es tracta d'un producte del cervell humà, és la forma socialment apresa de la vida que es troba en les societats humanes i que comprèn tots els aspectes de la vida social, incloent-hi el pensament i el comportament (Harris). El mecanisme de transmissió cultural no són els gens, sinó el llenguatge, l'educació i l'observació de la conducta dels altres. La cultura s'aprèn en la societat.
Diversitat cultural:
Només existeix una espècie humana, però hi ha moltes cultures, n'hi ha de més esteses i influents. La diversitat cultural es veu amenaçada per l'expansió de la cultura occidental, tecnològica i capitalista sobre les altres cultures. Un perill que atenta contra la diversitat de cultures és el racisme cultural, una modalitat de xenofòbia (etnocentrisme i nacionalisme).
Naturalesa humana i llenguatge:
Ésser humà com a animal simbòlic:
L'ésser humà pot ser descrit com un animal simbòlic (capaç de crear símbols amb els quals pensar la realitat i comunicar-se). Un símbol és tot allò destinat a representar la idea d'alguna cosa amb la qual no té cap relació natural. El significat dels símbols s'ha d'aprendre, ja que la relació entre el símbol i el seu significat és arbitrària. Són convencionals (poden canviar). Les llengües són sistemes de símbols.
Comunicació, llenguatge i llengua:
Comunicar és transmetre informació. El llenguatge és la capacitat dels humans per comunicar-se mitjançant paraules. Cada llengua és un sistema particular de símbols verbals. El llenguatge és, per tant, una capacitat general dels humans, i la llengua és cadascuna de les formes particulars en què es concreta aquesta capacitat.
Característiques del llenguatge humà:
El llenguatge humà és un conjunt de símbols per mitjà dels quals ens referim a les coses i als fets. Tanmateix, les paraules no representen la realitat directament, sinó per mitjà d'una idea mental. La relació entre les paraules i el seu significat és arbitrària i convencional.
Llenguatge i pensament:
El pensament no és el mateix que el llenguatge (pensem sense paraules i les paraules no aconsegueixen expressar tot el que pensem). El llenguatge fa una funció cognoscitiva: ens ajuda a pensar i a comprendre la realitat.