Evolució: Teories i Processos
Teories de l'Evolució
La Teoria de l'Equilibri Puntual
N. Eldredge i S. Gould van proposar aquesta teoria per donar resposta a algunes qüestions no explicades pel neodarwinisme, com ara l'evolució de closques a través del gradualisme filètic. Davant la seqüència de fòssils no graduades i amb salts, a causa de la falta de formes intermèdies, la teoria de l'equilibri puntual suggereix que durant l'evolució hi ha períodes d'equilibri llargs, on les espècies no canvien apreciablement, seguits de períodes puntuals curts, o de discontinuïtat, on l'evolució és ràpida.
El Procés d'Hominització
Adaptació al Bipedisme
Les restes trobades demostren que el bipedisme va ser anterior al desenvolupament del neurocrani. Aquest va representar una adaptació a la vida a la sabana, ja que facilitava atalaiar els depredadors per sobre de l'herba alta i avançar per llocs plans, sense perdre la capacitat de pujar als arbres per fugir. La marxa bípeda permet un recorregut diari més llarg per cercar aliment que la marxa quadrúpeda dels antropoides.
Reforç del Vincle Sexual
El vincle sexual es va veure reforçat per la selecció natural, que va afavorir els canvis en els individus que seguien aquest comportament, com ara la capacitat de copular durant tot l'any.
Establiment de Grups Socials
La probabilitat de supervivència de l'individu és més gran dins d'un grup social.
Alimentació i Desenvolupament
La dieta, basada en fulles i fruites, va evolucionar cap a un tipus d'alimentació més rica en proteïnes.
Desenvolupament de l'Esquelet del Crani i de la Cara
L'encèfal va anar creixent, cosa que va comportar l'augment de la part del crani on s'allotja.
Desenvolupament del Llenguatge i de la Capacitat Intel·lectual
L'encèfal va permetre la complexitat del pensament i el desenvolupament de la comunicació, permetent relacionar objectes amb sons (les paraules).
Proves Bioquímiques
Es basen en l'estudi comparatiu de les molècules dels organismes d'espècies diferents.
El Neodarwinisme o Teoria Sintètica
La divisió entre darwinistes i mutacionistes o mendelians es va diluir en comprovar que algunes de les grans mutacions s'explicaven com a resultat de la interacció entre diversos parells de gens. La variabilitat de la descendència és deguda a les mutacions i a la recombinació genètica. S. Hardy i W. Weinberg van demostrar que qui evoluciona són les poblacions.
Factors que Modifiquen les Freqüències Genètiques
- Migracions: Procedents d'altres zones.
- Mutacions: Canvis inesperats i a l'atzar en la informació genètica.
- Deriva Genètica: Variació en les freqüències gèniques.
- Selecció Natural: Eliminació dels individus menys aptes. Eficàcia biològica, definida com la capacitat de sobreviure i deixar descendència.
Síntesi de la Teoria Sintètica de l'Evolució
- Variabilitat de la Descendència: Deguda a les mutacions que originen gens nous i a la recombinació genètica que crea combinacions noves de gens.
- Selecció Natural: Elimina els individus menys aptes.
- Variació de les Freqüències Genètiques: Quan varien les freqüències gèniques, no els individus.
- Aïllament Geogràfic: Perquè una població doni lloc a una espècie nova, cal que es mantingui aïllada de les altres.
Crítica del Neodarwinisme
S'han plantejat alguns aspectes que no queden ben explicats, principalment la teoria de l'equilibri puntual i la teoria neutralista.
La Teoria Neutralista
Proposada per M. Kimura, ofereix una explicació possible al dilema de Haldane. Els càlculs de Haldane van demostrar que havien de morir més individus per generació dels que normalment hi havia. Segons Kimura, a nivell molecular, la majoria de les mutacions no són favorables ni desfavorables, sinó neutres.