Expansió i Conseqüències Socials de la Crisi de 1929: Comerç i Finances
Mecanismes d'Extensió de la Crisi
La crisi es va expandir per la resta del món a través de dos canals principals: el comerç i les finances internacionals.
El Comerç Internacional
La disminució de la demanda d'importació per part dels EUA i l'aprovació de la Llei Aranzelària Smoot-Hawley el 1930, que elevava les tarifes duaneres d'aquest país un 50%, va provocar en molts països la caiguda de les exportacions. Aquesta agressiva política proteccionista va ser imitada per altres països, incloent el Regne Unit. El proteccionisme econòmic va tenir uns efectes nefastos pel comerç mundial. Aquestes polítiques van ser la causa del col·lapse dels intercanvis i el seu estancament durant la resta del decenni de 1930, fet que va agreujar encara més la crisi i va allargar la depressió.
Les Conseqüències Socials de la Crisi
L'economia capitalista no havia conegut mai una reculada tan espectacular, però més terribles van ser les conseqüències socials, tant als països industrialitzats com als menys desenvolupats.
Impacte de l'Atur i la Misèria
Es calcula que al món industrialitzat, el 1932 hi havia al voltant de 30 milions d'aturats, dels quals:
- 12 milions als EUA.
- Més de 6 milions a Alemanya.
- Més de 2 milions al Regne Unit.
La misèria, la por i la fam es van estendre especialment entre obrers i camperols. Tampoc no es van salvar les classes mitjanes, entre les quals es va estendre la por a la proletarització, a perdre el nivell de vida i els estalvis, i a descendir en l'escala social a la posició dels obrers industrials. Es va obrir un abisme cada vegada més profund entre rics i pobres, i el ressentiment social va créixer de tal manera que es va crear una polarització als països europeus.
Radicalització i Resposta Política
El sentiment d'injustícia contra el poder i el sistema econòmic va envair la societat capitalista. Es van convocar vagues, manifestacions i marxes. La radicalització social es va concretar en un creixement dels moviments revolucionaris. El temor al que en deien el perill roig va fer que milers de ciutadans optessin pel comunisme. Això va portar a una forta repressió governamental i a la formació de grups polítics d'extrema dreta que tenien com a objectiu principal impedir una revolució.