Expansió Industrial i Minera a Espanya: Segle XIX i XX
La Lenta Expansió Industrial
Durant el darrer terç del segle XX, Catalunya i el País Basc van consolidar una estructura industrial moderna, centrada principalment en la producció tèxtil i siderúrgica.
A la resta d'Espanya, la modernització industrial va començar a finals de segle.
- La indústria agroalimentària va tenir un paper econòmic molt important.
- Les indústries no estaven creades per a mercats de gran escala.
- El sector metal·lúrgic i químic tenien molt poca importància.
El procés d’urbanització va impulsar el creixement de la indústria del gas.
Fins al segle XX, la diversificació industrial i el creixement d'aquestes indústries no van assolir un desenvolupament significatiu.
La Producció Minera (1874-1914)
Aquest període es va caracteritzar per l'explotació massiva dels jaciments espanyols.
Demanda i Competència
La demanda de carbó va ser afavorida per la màquina de vapor i el desenvolupament de la siderúrgia. No obstant això, l'arribada del carbó de coc gal·lès va perjudicar la producció local.
La mineria de ferro va generar poca demanda interior; la major part de la producció es va destinar a l'explotació externa.
La Desamortització del Subsol
La Llei de Mines de 1868 va suposar la fi de la reglamentació de les concessions mineres i la liberalització del sector, resultant en l'explotació massiva dels jaciments espanyols. Això es va deure a tres factors principals:
- Augment de la demanda internacional.
- Augment de les tècniques d'extracció, que van abaratir els costos.
- L'endeutament crònic de la hisenda espanyola, que va permetre a les companyies estrangeres explotar els jaciments a canvi de fons per a l'Estat.
Entre 1870 i 1913 es va produir un gran creixement en l'explotació de jaciments com el plom, coure, mercuri i zinc.
Nota: L'extracció d'aquests recursos va tenir pocs efectes directes en l'economia espanyola a causa de la forta presència d'inversions estrangeres.
El Ferrocarril i el Mercat
La Construcció del Ferrocarril
A Espanya, la xarxa ferroviària es va iniciar el 1855 amb la Llei General de Ferrocarrils. Les etapes de la construcció del traçat van ser les següents:
Primera Gran Expansió (1855-1866)
Aquesta etapa va comportar la mobilització de capitals molt superior a qualsevol altra iniciativa econòmica del segle XIX.
Crisi Financera (1866)
La crisi financera del 1866 va provocar un període d'estancament constructiu, ja que els ferrocarrils generaven beneficis molt escassos.
Etapa Final de Construcció
Superada la crisi, es va iniciar una nova etapa constructiva per completar el traçat de la xarxa. Només van sobreviure i continuar les companyies actives com la del Norte i la MSA; les altres van desaparèixer a causa de la fallida anterior.