Expansió de Roma i Guerres Civils: De la República a l'Imperi
Expansió de Roma fins al segle II a.C.
Al començament del segle IV a.C., els romans dominaven una part del centre d’Itàlia, però van tenir un revés: els gals van envair el nord d’Itàlia i van sacsejar Roma, dominant Itàlia central. Després, els romans es van estendre amb les conquestes cap al sud de la península. L’any 272 a.C., amb la caiguda de Tàrent, es van apoderar del sud d’Itàlia, conegut com la Magna Grècia.
Les Guerres Púniques i l'expansió mediterrània
Però tenien un enemic poderós a prop: els cartaginesos. Van entrar en guerra, que va durar tres etapes, del 264 al 146 a.C., culminant amb la destrucció de Cartago. Aquesta conquesta es coneix amb el nom de Guerres Púniques. En aquest període, els romans van intervenir militarment, amb les conseqüents conquestes a Hispània (218 a.C.), a Grècia (197 a.C.), a l’Àsia Menor (188 a.C.) i al nord de l’Àfrica (146 a.C.). Van conquerir quasi tota la Mediterrània. Van dividir les zones conquerides en províncies i van implantar-hi un sistema administratiu semblant al de Roma.
Guerres Civils: El final de la República Romana
Amb l’arribada de Mari al consolat, va haver-hi una reforma a l’exèrcit que va tenir conseqüències greus per a la República. A l'exèrcit, els ciutadans pobres, lliberts i esclaus, eren admesos. Servir a l’exèrcit era una professió amb recompensa econòmica. Els soldats van substituir la fidelitat a la República per la lleialtat al general, i el comandament militar va adquirir un gran poder polític. Es van fer possibles els cops d'estat i les guerres civils.
La Primera Guerra Civil i el Primer Triumvirat
La primera guerra civil va esclatar l'any 88 a.C. i la van protagonitzar Mari i Sul·la. Mari era representant del partit popular i Sul·la del partit senatorial. Les conseqüències foren desastroses: primer es va fer amo de Roma Sul·la, després Mari i després novament Sul·la, que es va fer anomenar dictador vitalici pel senat atemorit (82 a.C.). Després de l’anarquia, es va buscar una solució d'emergència. Tres grups de pressió van arribar a un acord per repartir-se el poder: els rics donaven suport a Cras, l'ordre senatorial a Pompeu i els populars a Juli Cèsar. Cada grup tenia el seu general, i això va constituir el Primer Triumvirat (60 a.C.).
La Segona Guerra Civil: Cèsar contra Pompeu
Després de la mort de Cras, va esclatar la segona guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu. Va guanyar Cèsar, que va ser rebut a Roma per la plebs com un triomfador. Va anar acumulant magistratures i es va convertir en l’amo de Roma, amb tots els poders. Va haver-hi una reacció d’un grup de senadors per la tirania exercida pel dictador, i Cèsar va ser assassinat al senat l’any 44 a.C.
El Segon Triumvirat i la Tercera Guerra Civil
La situació creada per la mort de Cèsar no va ser controlada pel senat, i van sorgir tres aspirants a succeir-lo: Octavi (successor de Cèsar), Marc Antoni (col·lega de Cèsar) i Lèpid (també lloctinent de Cèsar). Després d’un any de guerra civil, els tres aspirants van formar el Segon Triumvirat (43 a.C.), un govern tripartit reconegut al cap de cinc anys pel senat. Els triumvirs van derrotar a Orient Brutus i Cassi, assassins de Cèsar, que representaven l’última reacció republicana. Lèpid va desaparèixer, i va haver-hi una guerra entre Octavi i Marc Antoni. Octavi, recolzat pel senat, va guanyar a Marc Antoni a la batalla d’Acci (31 a.C.), que tenia ajuda militar de tropes de la reina Cleòpatra d’Egipte. Octavi va tornar triomfador a Roma l’any 29 a.C. i se’n va fer amo. La República havia perdut la seva identitat i començava una nova era: l’Imperi (27 a.C.), que va tenir un esplendor aparent durant cinc segles.