Explica en quina mesura la narrativa curta de quim monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa

Quim Monzó (Barcelona, 1952) perteniex actualment a un grup d’escriptors ha fet del conte O la narrativa breu l’objecte principal de la seua activitat literària. Amés Ha sigut dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, guionista i traductor.Els Trets més definidors de la seua manera de contar històries son:-L’estructura De les seues narracions és original i molt enginyosa en al que després d’una Successió́ de fets, de vegades encreuats o contraposats, s’arriba a un final Sorprenent, humorístic i, fins i tot, absurd. Es una estructura breu, Esquemàtica, on gran part dels fets se’ls ha d’imaginar o pressuposar el Lector.-La temàtica: els seus contes sorprenen i pertorben, són actuals, Originals, sarcàstics i, fins i tot, impertinents. Narren històries que Transcorren en el món urbà, on els personatges són anònims, Estandarditzats, despersonalitzats i arrosseguen un seguit de problemes Emocionals. Amb la seua magnífica capacitat d’observació́, Quim Monzó, aireja Les manies, les obsessions i els dubtes d’aquests personatges, amb un humor que Oscil∙la, de vegades, entre el sarcasme més corroent i la més dolça Tendresa.Els seus contes retraten la vida a una gran ciutat, a una societat Contemporània, marcada pel gregarisme, l’exclusivisme d’alguns, l’anonimat de La majoria, les mentides, la hipocresia, l’estrés, el consumisme, els mites Passatgers, la incomunicació́ social, la soledat i la insatisfacció́ o Despersonalització́ en les relacions humanes. La manera que té Monzó de Criticar els costums urbans és la desmitificació́: barreja elements reals, amb Altres absurd i surrealistes; i presenta, de vegades, les situacions reals i la Vida quotidiana deformada de manera çòmica i, fins i tot, paté̀tica.-Els Personatges: són molt esquemàtics amb un adjectiu, unes lletres seguides o un Estereotip articula un personatge, sovint, marcat per una obsessió́, i tan Absurd, de vegades, com la mateixa narració́.-La llengua: fuig de L’encarcarament i utilitza una llengua viva, actual i moderna, que presenta una Gran puresa i rigor. El seu estill manifesta una gran uniformitat. Combina Registres més informals i lúdics amb d’altres, més elaborats. Barreja Elements fantàstics o grotescos amb d’altres, reals o més lírics.Utilitza Metàfores sensuals i d’altres més irreverents o surrealistes.Per tot el que Hem referit anteriorment i per la connexió́ que la seua obra té amb el cinema, La ràdio i la televisió́, podem concloure que, efectivament, la narrativa Curta de Quim Monzó reflecteix els trets més remarcats de la societat Contemporània.