Explorant la Percepció: Gestalt, Cognitivisme i Personalitat
Temperaments, personalitat i l'entorn laboral
En l'estudi dels temperaments, es distingeixen diversos tipus amb implicacions, per exemple, en el món laboral:
- Sanguini: associat a l'extroversió.
- Melancòlic: associat al neuroticisme.
- Colèric: associat al psicoticisme.
Estudi sobre personalitat i espai privat (Samuel Gosling)
Un espai privat, com ho és l'habitatge, està condicionat per la personalitat de qui l'habita. Això inclou aspectes com si la persona és extrovertida o introvertida. Samuel Gosling va realitzar un experiment en una empresa on vuit voluntaris van analitzar 70 despatxos per inferir la personalitat dels seus ocupants.
Teoria de la forma: la Gestalt
Principi de totalitat
Un dels postulats fonamentals de la Gestalt és que "el tot és més que la suma de les seves parts". Això implica que primer percebem el conjunt i, posteriorment, analitzem les parts individuals.
Llei de la figura i el fons
Aquesta llei postula que la nostra percepció s'organitza distingint una figura (l'objecte d'atenció) d'un fons (la resta de l'entorn).
Estudis sobre la figura i el fons (Edgar Rubin)
Segons Edgar Rubin, sempre percebrem qualsevol estímul visual amb un fons. Generalment, la figura es percep com més petita, més propera i més important que el fons.
Llei de la bona forma o Prägnanz
Aquesta llei sosté que tendim a percebre les formes de la manera més simple, ordenada i estable possible.
Principis de l'organització perceptual
Tendim a organitzar els estímuls en conjunts basant-nos en diversos principis:
- Proximitat: agrupem els elements que estan a prop entre si.
- Tancament: tendim a completar les formes obertes o inacabades.
- Semblança: agrupem els elements que comparteixen característiques similars (forma, mida, color).
- Continuïtat: preferim percebre contorns suaus i continus en lloc de canvis bruscos.
Fenomen phi (Max Wertheimer)
El fenomen phi, estudiat per Max Wertheimer, es considera un dels orígens de la psicologia de la Gestalt. Consisteix en la percepció de moviment aparent a partir d'estímuls estàtics presentats successivament (com bombetes que s'encenen i s'apaguen en seqüència).
Einsicht o aprenentatge per comprensió sobtada (W. Köhler)
Wolfgang Köhler, qui va emigrar a les Canàries abans de la Segona Guerra Mundial, va investigar l'aprenentatge en micos. Els seus experiments amb plàtans i pals van demostrar l'Einsicht, una forma d'aprenentatge basada en la comprensió sobtada de la solució a un problema.
Crítiques a la teoria de la Gestalt
La teoria de la Gestalt ha rebut crítiques, especialment en comparació amb l'enfocament computacional del processament de la informació. Aquest model, que postula que primer es processen les parts i després s'integren en un conjunt (similar al funcionament d'un ordinador), gaudeix d'una àmplia acceptació actualment, qüestionant la premissa gestàltica de la primacia del conjunt sobre les parts en tots els casos.
El cognitivisme i la percepció
La percepció des de l'enfocament cognitivista
El cognitivisme utilitza el model informàtic com a metàfora per entendre els processos mentals, inclosa la percepció. D'altra banda, també s'enfoca en l'estudi de les bases neurobiològiques de la cognició, investigant el funcionament de l'escorça cerebral i l'activitat cortical.
Estructures cognitives de base fisiològica
Nombrosos estudis han conclòs que el sistema nerviós proporciona les estructures cognitives necessàries per processar la informació entrant. Això explica per què, fins i tot quan una imatge conté poca informació explícita, podem interpretar-la correctament: el nostre cervell utilitza esquemes cognitius preexistents per completar-la i representar-la mentalment.
Mapes cognitius
Els mapes cognitius són representacions mentals de l'entorn espacial o d'altres dominis de coneixement. Per construir un esquema cognitiu complex, és necessari integrar i organitzar diverses informacions o "parts" constituents.
Estudis sobre mapes cognitius en rates (E. C. Tolman)
Edward C. Tolman va demostrar l'existència d'estructures cognitives espacials que funcionen com a esquemes d'orientació. Els seus experiments clàssics amb rates en laberints van evidenciar que aquests animals desenvolupaven mapes mentals del recorregut, i no simplement una cadena d'associacions estímul-resposta.