Explorant la Renaixença i el Modernisme en la Literatura Catalana
La Renaixença: neix del romanticisme, és un moviment socio-cultural de la segona meitat del s. XIX, que pretenia la restauració de la literatura catalana. El gènere predominant és la poesia. Es va estendre en un marge d'uns 60 anys, en 4 etapes: la primera; iniciada amb la publicació de l'oda a la pàtria (1833) per Carles Aribau, la segona; a Catalunya es conreava la poesia romàntica, alguna vegada en català com Carles Aribau. La tercera; coincideix amb la restauració dels Jocs Florals a Barcelona (1859), el seu lema era: "pàtria, fe i amor", amb autors importants com Víctor Balaguer i Àngel Guimerà. La quarta etapa; s'introduirà a les Illes Balears, amb autors com Pons i Gallarza i Jeroni Rosselló.
Jacint Verdaguer: el poeta més important del romanticisme i la Renaixença fou un eclesiàstic d'origen rural amb una àmplia i variada obra literària; rondalles, poesia, cançons populars, on representa la natura, el patriotisme i la religiositat. Obra més destacada: L'Atlàntida. La seva temàtica és la pàtria i la religió, destaquen "Montserrat", "Aires del Montseny" i "Idil·lis i cants místics".
ROMANTICISME
El romanticisme és un moviment cultural, literari i artístic que arriba al seu màxim apogeu a la primera meitat del segle XIX. Suposa també una gran sensibilitat i una nova concepció del món i de la vida.
· Individualisme i subjectivisme: per damunt de qualsevol altra realitat hi ha el “jo”, l’individu. Els ideals i aspiracions del “jo” constitueixen el centre de la vida i l’obra de l’artista.
· Recerca de llibertat: la llibertat creadora es manifesta en l’oposició a tota norma. La imaginació és el valor suprem i es proclama el geni individual.
REALISME
Es caracteritza per l'objectivitat i el món de la fantasia i, sobretot, els somnis.
Pretén mostrar-nos una presentació entorn a la realitat, sense embellir-la; els paisatges són representats com una natura humanitzada.
Els temes són contemporanis a la seva època i solen mostrar una crítica social.
Fa un ús de descripció, per a mostrar uns perfils exactes dels temes, personatges, situacions, llocs, etc.
El quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que neix pels volts dels anys 90 del segle XIX amb uns objectius clars: modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura catalanes. Els modernistes critiquen la societat i la cultura catalanes, que consideren anacròniques, és a dir, antiquades, i localistes. Es proposaran promoure una cultura i un art moderns i europeus, superant els models vuitcentistes.
(POESIA) Joan Maragall: és el gran poeta del Modernisme català i una de les figures més importants de la literatura catalana del S. XX.
La importància de Maragall es centra en la seva obra poètica, però sense oblidar les idees sobre poesia, els articles o l’actitud crítica que mantingué envers la mateixa classe social
a què pertanyia.