Factors abiótics i la seva influència en els éssers vius

BIOTOPS I FACTORS ABIOTICS:

els factors abiótics determinen la distribució dels éssers vius. Per a cada un podem fer una gràfica on els organismes amb distribució àmplia seran nomenats euri i els organismes amb distribució estreta estenro.

Factor limitant:

impedeix que en una zona es visqui una determinada espècie, el que fa que en altres zones tinguin valors òptims.

Temperatura:

el valor és òptim a una temperatura entre –2 i 50ºC, si no estan entre aquests, es produeix la desnaturalització de les proteïnes (+50), si és menys de -2, ens congelem. Segons els canvis de temperatura poden haver-hi: homeotèrms: regulen la temperatura corporal, la mantenen i fan que no variïn (mamífers i aus) poiquilotèrms: s'adapten a les temperatures del medi (rèptils, amfibis, peixos…). Regla d'Allen: organismes de les zones fredes amb apèndix petits i rodons i zones càlides amb apèndix grans. Regla de Bergmann: zones fredes amb apèndix grans i rodons i zones càlides amb apèndix petits.

Llum:

limitant en els ecosistemes aquàtics depenent de la profunditat, està la zona fòtica per dalt, la zona afòtica al mig i avall la zona abissal, i tocant amb la ribera tenim la zona litoral i la zona batial. Plancton: on els porta la corrent, microscòpics, poden fer la fotosíntesi (fitoplancton) o es poden alimentar del fitoplancton (zooplancton). Necton: moviment actiu, mecanismes per suportar la pressió. Bentòn: al fons del mar, es desplacen.

Humitat:

no és limitant en els ecosistemes aquàtics, però en els terrestres hi ha organismes amb mecanismes per evitar la dessecació, ja que el sol té humitat. H relativa: (vapor d'aigua) / valor de saturació * 100. Els organismes poden adaptar-se a partir d'envoltes o òrgans modificats.

OXIGEN:

tots els organismes menys els anaerobis necessiten oxigen. No és un factor limitant perquè a l'aire hi ha un 21%. Els organismes aquàtics l'agafen de l'aigua, el molecular. L'oxigen escalfa l'aigua depenent de l'estació. A l'estiu, es forma la termoclina, que impedeix que l'aigua freda i l'aigua calenta es barregin ja que tenen diferent densitat, l'aigua que està sota no arriba mai oxigen i a l'hivern, la termoclina es trenca i es tornen a barrejar les substàncies.

DIOXID DE CARBONI:

no és un factor limitant. El CO2 de l'atmosfera ve de les erupcions volcàniques. Trampa de CO2: quan el CO2 augmenta a l'atmosfera, augmenta a l'aigua, fa que hi hagi més carbonat d'hidrogen soluble i l'insoluble baixarà al fons i farà que augmentin les roques volcàniques. Efecte hivernacle: l'energia solar que arriba a la terra, s'absorbeix i es transforma en radiació infraroja, que al ser fluixa, no pot travessar el CO2 que hi ha a l'espai i rebota tornant a baixar.

SALINITAT:

concentració de sals minerals important en els ecosistemes aquàtics i en els cicles dels vegetals.

PH:

als ecosistemes terrestres, la variació de pH al sòl pot modificar les sals minerals i afectar els vegetals.

BIOCENOSI:

éssers classificats en tres dominis: arqueobacteris, bacteris i eucariotes (protoctists, fongs, animals, vegetals). Dins d'aquests es formen divisions, dins es formen classes, dins l'ordre, després la família, el gènere i per últim l'espècie.

CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS:

regne protoctist: unicel·lulars / pluricel·lulars sense teixits (protozous, algues) regne fongs: heteròtrofs (llevats, fongs, vegetals..) regne vegetal: autòtrofs / pluricel·lulars amb teixits. Regne animal: heteròtrofs / cèl·lules sense paret cel·lular / pluricel·lulars amb teixits.

DINÀMICA DE LA POBLACIÓ:

conjunt d'organismes de la mateixa espècie que viuen en el mateix ecosistema. Ens interessa saber el nombre d'individus (N) la taxa de natalitat (n) la taxa de mortalitat (m), el potencial abiótic, diferència entre la taxa de mortalitat i natalitat (r) corbes de supervivència, edat de població entre % vius i el creixement de la població. C: Dn/Dt= N*r*R. R (resistència a l'ambient): k-N/k. Individus amb estratègia r: espècies oportunistes, creixen molts i moren molts, la seva corba de supervivència comença molt amunt i baixa molt ràpid. Tenen un desenvolupament curt, es reprodueixen 1 cop i tenen molts descendents, el nombre d'individus és elevat en ecosistemes joves. Individus amb estratègia K: especialistes, neixen en condicions més estables, la seva corba de supervivència serà elevada i disminuirà successivament. Tenen un desenvolupament llarg, es reprodueixen més d'1 cop i tenen pocs descendents, el nombre d'individus és elevat en ecosistemes madurs.