Factors de la descolonització i evolució urbana i social
Factors determinants de la independència
- 1. La debilitat de les grans metròpolis colonials.
- 2. La propaganda de llibertat i democràcia dels aliats contra el nazisme, que va enfortir els moviments independentistes.
- 3. Els valors defensats per l'antifeixisme, que estaven clarament en contradicció amb el colonialisme.
- 4. Els moviments nacionalistes.
- 5. L'actitud de les dues grans potències, els EUA i l'URSS, que eren contràries al colonialisme clàssic d'ocupació i d'explotació de territoris.
- 6. L'ONU es va convertir en un fòrum internacional de protesta constant contra el colonialisme.
- 7. Entre l'opinió pública dels països desenvolupats, les potències colonials incloses, creixia l'actitud a favor de la independència.
És evident que el nou panorama internacional sorgit després de la guerra consagrava la pèrdua de poder dels vells imperis colonials.
Organització de la ciutat i planificació
El creixement urbà es va realitzar de manera poc ordenada; el centre de la ciutat quedaria reservat per a la localització dels principals òrgans de govern i dels serveis financers. Les muralles es van enderrocar i van néixer així els eixamples, barris reservats a les classes amb més poder adquisitiu. Les zones marginals foren les que experimentaren més canvis i evolucionaren de manera diferent; després de la Segona Guerra Mundial, aquests barris perifèrics assoliren grans dimensions (especialment al Tercer Món) i, en ocasions, es configuraren com a reductes d'una raça o grup marginal (com Harlem).
Aquest creixement desordenat i els problemes socials que comportava van intensificar la preocupació dels diferents governs per controlar les ampliacions de la ciutat, cosa que provocà el desenvolupament de l'urbanisme durant la dècada del 1920. Es comença a planificar aleshores l'estructura i el creixement de les ciutats, combinant adequadament habitatges i zones verdes (com a exemple, Amsterdam i Londres). Aquesta planificació no fou seguida per les ciutats del Tercer Món.
La societat de consum
Durant la primera meitat del segle XX, es produïren millores relatives en el salari i en les condicions de vida dels obrers dels països ja industrialitzats; l'augment dels sous va provocar un increment del consum, que fou constant al llarg del segle XX. El consum es va veure impulsat pel desenvolupament de la publicitat.
Consumisme
Es defineix com l'afany de comprar béns que no són necessaris; aquesta compra està impulsada per una pujada dels sous i de les condicions de vida, pel sistema capitalista de consum i per la publicitat.