Fallades de Mercat, Mà Invisible i Estat del Benestar

La mà invisible i fallades de mercat

La metàfora de la mà invisible d'Adam Smith té conseqüències negatives (FALLADES DEL MERCAT):

• La desigualtat
• La posició dominant d'algunes empreses
• La contaminació
• Grans crisis de les economies de mercat
• Abusos a la classe treballadora

Els governs intervenen per evitar que un mercat sense control ocasioni perjudicis als ciutadans, és a dir, per minimitzar les fallades de l'economia de mercat.

L'estat del benestar

L'estat del benestar és una fórmula mixta que garanteix una sèrie de drets bàsics a tota la població.

Les fallades de mercat

Les fallades de mercat són una conseqüència negativa del funcionament del mercat que es produeix quan aquest no és eficient en l'assignació dels recursos disponibles. Els principals errors són:

A) Inestabilitat dels cicles econòmics

Els cicles econòmics són fluctuacions en l'activitat econòmica en fases alternes d'expansió i recessió. L'economia està subjecta a cicles o ratxes. Després d'èpoques d'expansió (creixement econòmic), en venen altres de recessió i depressió on hi ha factors de producció ociosos (atur).

En època de recessió, l'estat pot:

• Intervenir: consumint béns i serveis per fer créixer artificialment els nivells d'activitat econòmica (neokeynesians).
• No intervenir: confiant que sortirà tot sol de la crisi (neoliberals).

Política econòmica

Conjunt de mesures i instruments que utilitza l'estat per intervenir en l'activitat econòmica i tractar d'afavorir la marxa del país.

B) Existència de béns públics

Hi ha situacions on la iniciativa privada no és suficient per cobrir la demanda de la societat. Si l'estat no els oferís, ningú ho faria.

Les seves característiques són:

• Són béns no rendibles per a les empreses privades.
• No podem impedir que les persones que no han pagat per ells els utilitzin.
• Els subministra l'Estat.

Són exemples de béns públics: l'exèrcit, la justícia, les infraestructures, la sanitat...

Béns públics purs

El consum del qual per part d'una persona no redueix la quantitat disponible per al gaudi d'altres.

Característiques dels béns purs

• Poden ser oferts a tothom o a ningú.
• No hi ha rivalitat per consumir-los.
• Exemple: la defensa nacional, un far marítim...

Béns no purs

Pot haver-hi rivalitat per gaudir-ne.

Exemple: les beques d'estudi.

C) Les externalitats

Externalitats negatives

Cost d'una activitat que recau sobre persones diferents d'aquelles que fan l'activitat.

Externalitats positives

Benefici d'una activitat econòmica rebut per persones diferents d'aquelles que realitzen l'activitat en qüestió.

Intervenció del sector públic

Política mediambiental

• Establiment de llindars màxims de contaminació.
• Fixació d'impostos unitaris per unitat de substància contaminant emesa: com més es contamina, més impostos es paguen.
• Establiment de llicències de contaminació.

La societat ha de ser conscient que és responsabilitat de tots evitar el deteriorament mediambiental.