Fallingwater: Arquitectura organicista a Pennsilvània
Fitxa tècnica de la Casa Kaufmann
- Nom: Casa Kaufmann o Fallingwater House (la casa de la cascada)
- Arquitecte: Frank Lloyd Wright
- Cronologia: 1936-1939
- Localització: Bear Run, Pennsilvània, EUA
- Estil: Organicisme
- Materials utilitzats: Pedra, acer inoxidable i vidre
- Sistema constructiu: Arquitravada, amb materials industrials
- Context històric: Primeres avantguardes
Anàlisi formal de l'edifici
Elements de suport i suportats
Els murs de pedra i les columnes de formigó sostenen cobertes horitzontals i disposades de forma esglaonada. Els ciments són les roques del lloc i algunes s’aproximen a la xemeneia de la primera planta. La seva estructura salva els desnivells i s’adapta al terreny.
Interior i exterior
A la cara nord, que és l’oposada a la que vola sobre el riu, hi ha pèrgoles que van des de la paret fins a un talús de pedra que hi ha sota un camí que porta a l’entrada. La planta és irregular; a cada pis s’adapta en funció de les necessitats. La casa té dues plantes escalonades:
- A la primera planta hi ha una gran sala d’estar, la base de la xemeneia i una gran terrassa de formigó damunt de la cascada.
- A la segona planta hi ha una segona terrassa en perpendicular a la de baix, on es troben les habitacions i el despatx.
L’eix vertical de l’edifici va definit per la xemeneia de pedra rústica i l’edifici està situat en voladís sobre el riu.
L'estil organicista
L’organicisme busca l’harmonia dels edificis amb l’entorn i, per tant, utilitza materials dels voltants i també grans finestrals.
Models i influències
Es combinen les línies verticals i horitzontals i es distribueix l’edifici de forma funcional, amb plantes lliures i obertes a l’exterior com al funcionalisme. De l’Escola de Chicago agafa les simetries i la varietat de materials, però aplicats a edificis privats i introduint el concepte de confort i comoditats per als propietaris.
Interpretació i funció
Era una casa particular del senyor Edgar Kaufmann, director d’una gran empresa comercial de Pittsburgh. L’utilitzava com a segona residència per viure enmig de la natura però sense renunciar a les comoditats d’una casa moderna. Avui dia és un museu.
Integració urbanística i natural
L’edifici està totalment integrat en l’entorn, envoltat d’arbres, roques i cascades. El voladís, que funciona alhora com a sostre i terrassa, fa que l’estructura sembli una reproducció arquitectònica de l’escenari natural en el qual s’integra.