Fases de la Guerra Civil Espanyola i Fets de Maig
Fases de la Guerra Civil Espanyola
Primera fase (1936 - març 1937)
L'objectiu principal dels insurrectes era conquerir Madrid. El govern de la República es va traslladar a València per motius de seguretat. L'intent d'ocupar Madrid per part dels insurrectes va fracassar, degut a la resistència que va oferir la ciutat. Les tropes republicanes són comandades per professionals i es reforcen amb forces d'ordre públic, com la columna Durruti. Es produeix la unió entre la península del Marroc i l'estret.
Segona fase (abril 1937 - novembre 1937)
L'intent d'ocupar Madrid fracassa i els nacionals conquereixen la franja cantàbrica. El 26 d'abril de 1937 es produeix el bombardeig de Gernika. Al juny s'ocupa Bilbao i, després, Santander i Astúries. Es provoca una divisió de la península en dos grans blocs, amb desplaçaments de població cap a les zones republicanes per por a les represàlies.
Tercera fase (desembre 1937 - novembre 1938)
Es produeix la dotació a l'exèrcit republicà de comandaments militars gràcies al dirigent Vicente Rojo. S'introdueixen les milícies a l'exèrcit popular. Es produeix una batalla a Terol, que acaba ocupada pels republicans. Més tard, les tropes nacionals recuperen Terol i s'inicia la campanya d'Aragó. Allà, a Aragó, es produeixen uns enfrontaments al front, on guanyen els republicans. Els nacionalistes arriben al Mediterrani i es produeix la divisió del territori republicà.
Quarta fase (desembre 1938 - abril 1939)
El 23 de desembre de 1938, Franco va donar l'ordre d'iniciar l'ofensiva final contra Catalunya per Tremp i Seròs. L'exèrcit de Franco va anar ocupant tot Catalunya. El 15 de gener de 1939 entra a Tarragona; el 26 a Barcelona i el 4 de febrer a Girona. El 9 de febrer arribava a la frontera francesa. El govern republicà, el basc i el català van passar la frontera amb milers de persones que fugien. El 28 de febrer de 1939, Azaña va dimitir com a president de la República i no va ser substituït per ningú. Ja no hi havia res a fer, en part pel cop d'estat del coronel Segismundo Casado, cap de defensa de Madrid. L'1 d'abril de 1939, la guerra havia acabat.
Fets de Maig de 1937 a Barcelona
Del 2 al 7 de maig va tenir lloc un enfrontament armat a la ciutat entre les forces anarcosindicalistes i el POUM, d'una banda, i les forces d'ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC i UGT, de l'altra. El 2 de maig, el conseller de Seguretat Interior, Artemi Aiguader, va ordenar l'ocupació de l'edifici de Telefònica, controlat per la CNT, a fi de limitar el poder dels anarquistes. Els cenetistes, però, s'hi van resistir per les armes, i durant sis dies Barcelona s'omplí de barricades i hi hagué enfrontaments armats que van causar més de 500 morts. La crisi es va resoldre amb l'enviament pel govern central de 5.000 guàrdies d'assalt. Aquests fets van suposar la supressió de les competències sobre seguretat de la Generalitat en favor del govern de la República. El 4 de maig, els anarquistes aixequen barricades i se subleven contra la República (CNT-FAI i POUM). La Generalitat s'enfronta als revoltats (més de 200 morts).