Fases de la Guerra Civil Espanyola: Madrid i el Nord
Primera fase: La lluita per Madrid (1936-1937)
Primera fase (juliol 1936 - març 1937): les accions militars es concentraren en la lluita per Madrid, mentre que la resta de fronts eren secundaris. Aquesta primera etapa destaca pels intents dels insurrectes d'arribar a Madrid pel sud; Franco va avançar des del Marroc i l'Andalusia occidental. En el camí des de Sevilla a Madrid, les tropes de Franco protagonitzaren unes de les primeres matances, on executaren al voltant de 100 morts a Badajoz un cop els havien derrotat.
La lluita directa per la capital va ser protagonitzada per les tropes de Franco, ja que les columnes del nord quedaren aturades al novembre de 1936. La defensa de Madrid va impedir la seva ocupació, tot i que es van produir episodis de violència greu contra madrilenys partidaris dels insurrectes. A Madrid, a final d'octubre, van ocupar Toledo i van posar fi al setge de l'Alcàsser, on resistien militars insurrectes.
El 6 de novembre, el govern republicà es trasllada a València. La màxima autoritat estava en mans del general Miaja, però la defensa militar va ser dirigida pel general Rojo. Madrid va resistir malgrat ser bombardeja pels insurrectes; va comptar amb l'ajut de milicians catalans dirigits pels anarcosindicalistes (Durruti) i de les primeres Brigades Internacionals.
Després d'aquest fracàs a Madrid, en els primers mesos del 1937, es van produir les batalles d'encercament de la capital. La primera fase va acabar quan els insurrectes ajornaren els intents d'ocupar la capital (març 1937) i la guerra es va traslladar a altres escenaris. Una altra conquesta militar destacada va ser la de Màlaga per les tropes de Queipo de Llano el 7 de febrer de 1937, després de la qual hi va haver una altra matança.
Segona fase: El front del nord (1937)
Segona fase (abril - octubre 1937): Franco es concentra en la zona del nord, des de Biscaia fins a Astúries. Els insurrectes dominen el territori republicà a la regió cantàbrica i es produeix la divisió del territori peninsular en dos grans blocs en línia irregular nord-est i sud-est.
El bàndol republicà es reorganitza i forma un govern d'unitat de diferents forces polítiques, i s'estructura l'exèrcit sota el comandament del general Vicente Rojo. Per la seva banda, els insurrectes organitzen un poder militar i polític fort de caire feixista centrat en la figura de Franco.
La ciutat de Gernika, el 26 d'abril de 1937, va quedar totalment destruïda. Per primera vegada a la història es produeix un bombardeig d'aquesta magnitud; aquest fet va ser immortalitzat per Pablo Picasso.