Fases i Regulació dels Convenis i Recomanacions Internacionals
Fases de l'Elaboració d'un Conveni
Negociació
Contactes directes entre les parts. Tots els estats que volen participar organitzen una conferència per fer-ho.
Adopció
Acord sobre el contingut i la forma del text (encara no es signa):
- Per unanimitat.
- Per votació en els multilaterals.
Autentificació
Es manifesta documentalment el text definitiu: es posa per escrit allò que s'ha acordat, i fins i tot es tradueix a diversos idiomes. Això pot comportar un procés llarg (fins a dos anys des de l'adopció).
- Firma ad referèndum: si el representant no té els poders.
- Rúbrica: si que té els poders per signar.
- Altra forma establerta per les parts o al tractat.
Ratificació
Fase interna dels estats, ja que es manifesta el consentiment individualment. Els aprova la Conferència General.
Obligacions Derivades de l'Adopció d'un Conveni (Art. 19)
Quan el secretari ho envia i això s'ha notificat, els estats han de sotmetre-ho a l'autoritat competent (a Espanya, ha de ser aprovat per les Corts Generals = Parlament).
- Gaudeixen del termini d'un any i, si no, se'ls dona 6 mesos més.
- Si les Corts Generals aproven el conveni, l'estat manifestarà el consentiment mitjançant la ratificació, ho comunicarà al secretari general i després es publicarà.
- S'envia una comunicació a tots els membres de l'Organització perquè considerin la seva ratificació.
- Els membres tenen l'obligació de sotmetre el conveni a l'autoritat competent en el termini d'un any o, en cas d'impossibilitat, un màxim de 18 mesos des de la clausura de la Conferència.
- Obliga a plantejar el debat intern. També en el cas dels Estats federats (Art. 19.7).
- Els membres tenen l'obligació d'informar al Director General sobre les mesures adoptades per sotmetre el conveni a aprovació de les autoritats i dels resultats.
Revisió d'un Conveni
Requereix d'un acte normatiu de la mateixa naturalesa (Art. 39 i 40 del CV de 1969).
El primer conveni no queda derogat. Si, per exemple, 5 estats van aprovar (ratificar) el primer conveni i al segon conveni només han ratificat tres estats, als dos estats que no han ratificat només se'ls aplica el primer conveni, que és el que han ratificat.
Retirada i Derogació dels Convenis
La finalitat de la retirada és deixar sense potencials efectes jurídics instruments que mai han assolit l'obligatorietat i han esdevingut obsolets.
- Com que es tracta d'acords que no han entrat en vigor, es pot aplicar pel reglament de la Conferència General.
- Aplica a convenis que es van aplicar forçadament sense ser ratificats.
La derogació, en canvi, implica la pèrdua de vigència d'un conveni que va entrar en vigor, però que ja és inaplicable per obsolet o superat.
- Aplica a convenis que sí que van entrar en vigor, però ja són inaplicables perquè han quedat obsolets.
- Per aplicar-se, és necessari que entri en vigor l'esmena a la Constitució de 1997 amb la ratificació de 2/3 dels membres, inclosos 5 dels 10 membres amb major importància industrial.
- La introducció a l'Ordre del Dia la farà el Consell d'Administració i es formalitza amb una decisió de la Conferència General per 2/3.
Les Recomanacions
Són resolucions de caràcter general de la Conferència General que no tenen obligatorietat per als Estats membres, però sí que tenen alguns efectes jurídics directes i indirectes.
Contingut de les Recomanacions
- Criteris orientadors i pautes per a les legislacions estatals, de vegades força detallats. Demanen als estats que facin legislació interna.
- Propostes d'Acció per a les polítiques sociolaborals.
- Criteris d'interpretació de tractats ja existents o disposicions complementàries. Si hi ha dubtes en alguns tractats o si no s'apliquen de forma correcta.
Objectiu de les Recomanacions
Que els Estats vagin aproximant voluntàriament les seves pràctiques i legislacions per avançar en l'homogeneïtzació d'estàndards internacionals quan encara no hi ha prou acord o no és possible assumir les obligacions per un nombre rellevant d'Estats.
Procediment per a l'Adopció d'una Recomanació
És molt similar al del conveni; el que varia és la forma i les obligacions dels Membres. Un cop adoptada formalment la recomanació, es comunica als Membres perquè examinin els mecanismes per executar-la.
Efectes de les Recomanacions
Efectes Directes
- Els estats membres s'obliguen a presentar la recomanació davant l'autoritat competent en el termini d'un any des de la conferència per tal que es decideixi incorporar-la a la legislació interna o adoptar qualsevol altra mesura d'aplicació.
- Els Membres informaran al Director General de les mesures adoptades en relació a la recomanació.
- Els membres informaran al Director General amb la periodicitat que fixi el Consell d'Administració sobre l'estat de la legislació i la pràctica.
Efectes Indirectes
- Els Estats no tenen l'obligació substantiva respecte al contingut de la recomanació; el seu incompliment no genera responsabilitat, ni és subjecte de reclamacions o queixes.
- Les recomanacions tenen efectes indirectes quan s'incorporen a la legislació i la pràctica dels estats membres.
- Un cas particular és el del seu valor interpretatiu (de la recomanació) a l'hora d'aplicar la legislació.
Promoció de la Ratificació de Convenis
L'OIT s'encarrega de difondre els convenis, classificant-los en:
- Convenis fonamentals i Convenis prioritaris: Són el pilar normatiu del sistema i tenen caràcter preferencial.
- Convenis actualitzats: Posteriors a 1985 o que es considera que responen a circumstàncies actuals.
- Convenis revisats: Que han obtingut poques ratificacions.
- Convenis deixats de costat: Que es volen derogar.
- Convenis que mantenen l'statu quo: Sense una promoció específica.