Federalisme Fiscal: Distribució de Recursos i Funcions
Federalisme Fiscal: Distribució Eficient de Recursos
El federalisme fiscal es defineix com la distribució eficient de funcions i recursos econòmics entre els diversos nivells de govern d'un país.
Objectius Clau del Federalisme Fiscal
- Aconseguir una assignació eficient dels recursos.
- Aconseguir l'estabilitat econòmica.
- Aconseguir la distribució òptima de la renda i la riquesa.
Federalisme Fiscal i Fallades de Mercat
L'incompliment d'aquests objectius pot donar lloc a les fallades de mercat. Aquestes inclouen:
- La recessió o la inflació, relacionades amb l'estabilitat econòmica.
- La ineficient assignació dels recursos, manifestada per l'existència de monopolis (en l'oferta) i de béns públics (en la demanda).
- La distribució injusta de la riquesa, segons diferents criteris (p. ex., Maximin).
L'objectiu principal del federalisme fiscal és determinar com assignar aquestes funcions i recursos entre els diversos nivells de govern per evitar o mitigar aquestes fallades de mercat.
Nivells de Govern en el Federalisme Fiscal
Els principals nivells de govern considerats en el federalisme fiscal són:
- Supranacional: Com la Unió Europea (UE).
- Administració Central: Inclou l'Administració de l'Estat i la Seguretat Social.
- Administració Autonòmica: Les Comunitats Autònomes, que poden ser de naturalesa foral o de naturalesa comuna.
- Administració Local: Comprèn les províncies (governades per diputacions) i els municipis (governats per ajuntaments).
Principis d'Assignació de Funcions i Recursos
L'assignació de funcions i recursos s'ha de realitzar de manera òptima entre els diferents nivells de govern, seguint principis de regulació:
Assignació de Recursos i Béns Públics
La decisió sobre l'assignació de recursos recau principalment en l'administració supranacional i l'Estat. No obstant això, la provisió de certs béns públics purs (com la defensa) no ha de ser responsabilitat del nivell de govern més proper als ciutadans. En canvi, la resta de béns públics, com la sanitat pública o l'ensenyament, sí que han de ser gestionats per l'administració més propera (sovint l'administració local), ja que aquesta coneix millor les preferències dels ciutadans.
Redistribució de la Renda i la Riquesa
Pel que fa a la redistribució de la renda i la riquesa, s'observa el fenomen de"votar amb els peu". Si es volgués fer una redistribució de manera local, podria generar desequilibris. Per exemple, a Catalunya, una política de redistribució local amb impostos més baixos podria atreure ciutadans amb rendes altes i desincentivar la presència de treballadors, creant una desigualtat accentuada.
Per això, la distribució de la renda ha de ser gestionada principalment a nivell supranacional (UE), a través de mecanismes com els fons de cohesió. Aquests fons s'encarreguen de donar suport a les regions de tipus 1 (les més necessitades de cada estat), amb l'objectiu d'apropar la seva renda per càpita a la mitjana europea. El problema que tenen aquests fons és la complexitat en la seva gestió i l'eficàcia a llarg termini per reduir les disparitats regionals.