Federalisme fiscal i justificació econòmica de la descentralització

Federalisme fiscal: justificació econòmica de la descentralització

La descentralització estarà justificada des del punt de vista econòmic en la mesura en què el repartiment del poder decisori entre el govern central i els territorials permeti aconseguir millor els objectius d'eficiència, equitat i estabilització.

Descentralització i eficiència

La descentralització de l'objectiu d'eficiència està ligada als anomenats béns públics locals.

Béns públics locals

Un bé públic local és aquell cuyos beneficis estan limitats espacialment, és a dir, només poden consumir-los qui visquin a una certa proximitat d'on es proveeix. Fonamentalment, als governs territorials només els importa el benestar dels residents. Per això, les seves decisions només seran globalment eficients si es refereixen a la provisió de béns públics locals. Si els governs territorials decidissin sobre la provisió de béns d'àmbit superior a la seva jurisdicció, el resultat seria ineficient.

Ganàncies de la descentralització

Existeixen vàries raons que justifiquen que la descentralització sigui més eficient que la centralització per a la provisió de béns locals:

• 1) Informació imperfecta i asimètrica: les preferències individuals per la provisió pública no són observables i els individus careixen d'incentius per a revelar-les.
• 2) Restriccions del govern central a la diversificació d'ofertes regionals/locals: la provisió eficient exigeix que a cada jurisdicció s'ofereixin béns públics locals diferents.
• 3) Garantia dels drets de les minories: un govern central elegit per votació majoritària pot sentir la temptació de determinar les seves polítiques de despesa en funció de les preferències majoritàries. La descentralització, en establir governs elets en totes les jurisdiccions, serveix doncs per a garantir els drets de les minories.
• 4) Mobilitat i descentralització: el model de Tiebout va suggerir que aquesta mobilitat entre jurisdiccions reforça els avantatges de la descentralització com a mecanisme d'adequació entre el que el sector públic ofereix i el que els individus volen.

Descentralització i equitat

1) Redistribució entre individus

La descentralització de les despeses redistributives produiria una diferència entre jurisdiccions. Això planteja problemes de tipus conceptual i pràctic. El primer problema consisteix en fins a quin punt és legítim èticament que cada jurisdicció pugui decidir unilateralment quanta redistribució desitja. El segon radica en les diferències de capacitat redistributiva entre jurisdiccions. El tercer és que si la població és suficientment mòbil, els governs locals estaran impossibilitats per a dur a cabo polítiques redistributives independents.

2) Redistribució entre jurisdiccions

Cada jurisdicció finança els béns públics locals amb impostos pagats pels residents, per la qual cosa les jurisdiccions pobres proveiran menys béns que les riques.

Descentralització i estabilització

L'estabilització és un conjunt de caràcter macroeconòmic l'objectiu del qual és atenuar les fluctuacions cícliques de l'economia en entorn al seu senda potencial de creixement, tractant de assolir una estabilitat dels preus i en l'ocupació. Existeix un ampli consens en què l'objectiu d'estabilització ha d'estar centralitzat per almenys tres raons: els governs locals, al no poder emetre ni destruir diners, careixen de política monetària; bona part de les variables macroeconòmiques bàsiques es determinen en mercats d'àmbit nacional i supranacional; degut a que la integració econòmica de les jurisdiccions d'un país és molt elevada, una política fiscal aplicada localment es difundiria ràpidament entre totes les jurisdiccions.